Quadern de Tornada XLI (d)

Març 2006

Toponímia agermanada.

Tothom duu les seues cabòries al damunt, esprimatxats o golafres, gent que podria estar més tranquil·la i altres que no tenen res a fer, quins són els límits, els posa necessàriament el discurs que tu generes, pot estar ubicat entre la sèquia de la ratlla, al nord, i la sèquia de la ratlla, també, pel sud, i aleshores ho tens clar, paga la pena fer-se del Císter, així el terme de Tavernes, amb noms remarcables que trobem en altres llocs, com ara el Pla dels Germanells, o el mateix Barranc d’aquest Pla, que desemboca a la Sèquia del Massalari, o Massalalí, en altra denominació, i que naix devora el Puntal dels Germanells, en plena Serra de Corbera, idò, un altre Germanells el trobem al nord de l’Albufera, on es creuen els termes d’Albal, Catarroja i Silla, a l’horta Sud, que pot significar parió, d’igual condició a un altre, i encara al DCVB trobem dos turons de poca alçada situats a l’horta Nord de València, prop de Moncada, amb el mateix nom, i és que els noms són força agraïts, quants germanells no trobaríem en la nostra toponímia compartida amb illencs i del nord, fins i tot en això ens assemblem els humans, som germanells en el fet de tenir cabòries, cadascú les seues, íntimes cabòries que no es poden compartir, o sí, qui sap si xerrant hom es confessa i fineix abocant les seues dèries damunt la sobretaula, tampoc no som tan diferents, nosaltres, els humans, ens diferencien altres coses, la llengua, on vivim, les nostres primeres experiències, però el fet de tenir manies, precisament, no, això ens agermana i ens fa a tots germanells uns dels altres, ara mateix he rebut un missatge de telèfon de Sauret, el jutge, i l’home es disculpa per anar molt ‘liat’ aquest mes en resposta a una demanda meua de veure’ns un dia d’aquests, feta divendres passat, també telefònicament i anant un poc ebri, ho reconec, i em sent responsable d’haver provocat una resposta innecessària a una demanda sense importància, pot ser la forma en què es va fer ha provocat la cabòria d’haver de respondre, potser, segurament hi ha qui necessita creure’s ‘liat’ per viure, altres precisen justament de tot el contrari, és el meu cas, ara hi vaig ben poc atrafegat i trobe que em convé, tinc temps de llegir allò que em dona la gana, després de molts anys havent de llegir allò que creia que havia de llegir en funció d’allò que s’esperava de mi, llegint, temps d’escriure el que em ve de gust, fins i tot algun e-mail al Jordi, de resposta immediata, val a dir, temps de mirar-me el món amb una mica més de gust pel viure, ebrietats al marge, que cada cop són més i més esporàdiques, però que sempre em recorden coses del passat més llunyà, temps d’escoltar-me sota l’aigua el dia que vaig a nedar, cosa que hauré de reprendre aviat, temps de projectar les meues cabòries sobre les meues dèries i fer de les meues manies, així, un aiguabarreig indestriable on ningú que jo no vulga puga treure’n res en clar, temps d’estimar, d’equivocar-me i corregir, o no, de mirar els meus alumnes a la cara, a alguns companys de feina, pocs coneguts d’abans, molts personatges del present, temps de mirar-me el terme de Tavernes, ple d’una toponímia de la infantesa, que algun dia reprendré, ara que encara bufa el vent i els viatges es fan del tot prescindibles, ara que arriben les Falles amigues potser siga el moment de passar de la font de l’Alcudiola al motor del Terme, tot vorejant partides entre les cases de Gallet i de la Perrera, al nord, i les de Ricardo, Mariano i Alfredo, al sud, tot un paisatge mil vegades refet en els meus íntims somnis d’ombres estimades.