Quadern de Tornada XLI (e)

Març 2006

Toni, l’honorable

Toni es jubila, Toni, el conserge de l’IES Orriols, el mateix que va al gimnàs del Gato i me’n parla qualque vegada, Toni, que ara s’ha deixat una pereta primeta i de color blanc que el fa més honorable a l’hora de la jubilació, diuen que és l’hora de la festa, del retir de la feina, i per això mateix l’hora de poder fer tot allò que hom havia desitjat i no havia pogut enllestir, però a mi em fa l’efecte que Toni ens enyorarà, enyorarà les mirades dels joves i de les joves que ens visiten cada dia al centre, segur, no podrà oblidar-los, el perseguiran per sempre més en la seua futura memòria, i que puga ser llarga, mai més ens podrà acompanyar de ple dret un esplai i compartir-lo amb el jovent que sempre l’envoltava, perquè Toni era donat a fer rotgle entre els més petits, de vegades fins i tot un rotgle diria que massa prim, embafat de paraules poc adients per l’edat dels espectadors, no és que resultarà immoral, però poc adequat sí, segur que a més d’una mare o ja no diguem a més d’un pare li haguera resultat excedit el to i el contingut de determinats comentaris del Toni, que ara es jubila i ens enyorarà, se’n parlarà un dia o dos, del Toni, venen vacances, es jubila en mala època, a cavall de Falles i de Pasqua, i el jovent n’és per definició oblidadís de mena, el Toni jubila tota una vida, però la vida d’aquetes personetes tot just ha fet només que començar i el temps se’l repassen de manera diversa a com ho fem els majors, en la seua memòria, al tercer dia, i així és de dura la realitat, del Toni no se’n recordarà ningú, pobre, de mi tampoc, si l’any vinent no hi faig feina al centre, no és, doncs, una qüestió del Toni, encara que ara l’afecte a ell tot solet, és més aviat una qüestió de percepció del temps, tan distinta per a uns i per a altres, tot i que teòricament el compartim, no, tampoc no és veritat que compartim tantes coses uns i altres, segurament ara tindrà més temps el Toni per fer tantes coses, com ara anar al gimnàs i compartir el seu temps amb gent com el Gato, ocupats en fer del seu cos una cosa suportable, no crec que a l’home li dure molt la dèria del puto gimnàs, aviat tindrà coses més interessants que fer i el temps va passant, fins i tot després de jubilar-te, això ens agermana a tots, altra cosa és la percepció que en tinguem del seu transcórrer, però per a tots va passant, segurament per a un jubilat de cop i volta s’atura una mica, com els passa als que són tan joves com els nostres clients del centre, hi ha en canvi una edat intermèdia, imprecisa, en què el temps s’escola com si foren grans de cafè mòlts entre les manasses més poc traçudes, a tots ens convé mirar a la cara al Toni en el moment del comiat, serà dur, ho sé, i ho sé perquè sé com s’estima la seua feina i les mirades dels que hi pul·lulen pel centre, sé que ho passarà malament, a més a més dia trenta-u és divendres, dilluns ja no se’n parlarà i ja sabem que si hom no et recorda deixes d’existir, ho vàrem aprendre a una perruqueria de prostitutes d’un barri de Barcelona, de prostitutes i d’altres herbes, lògicament, aviat deixarem de saber res del Toni, dels seus viatges, de les seues estades al gimnàs, de les seues pujades de temperatura tardorenques, de les sortides de to davant dels joves més espavilats, dels seus comentaris ratllant el racisme i la xenofòbia, del Toni aviat no recordarem ni la cara, la seua petita pereta de xot ennoblit, la rés reina del ramat, qui vindrà a substituir-lo, encara m’haig d’aprendre el seu nom, un dels que ja hi són, però qui, no importa, tan sobtadament com aquell se’n vaja ocuparà aquest el seu lloc, no faran com amb el Sharon d’Israel, que el varen tenir de córpore presente unes quantes setmanes mentre es pensaven què fer amb la seua cadira, un xic més gran, per raons òbvies, que els altres del consell de Govern, amb Toni no deixaran que haja acabat de creuar la porta del pati que ja no quedarà res que el recorde dins de la garita de consergeria, i això que és honorable, amb la seua pereta de xot caporalesc, el Toni, aquest senyor que es jubila segur que comet l’errada que a tots els jubilats se’ls ocorre cometre en algun moment dies després d’haver-se’n anat de la memòria de tothom, tornar al centre a saludar a les ombres en què tots ens haurem convertit per a ell, per a Toni.