Quadern de tornada XLII (g)

Març 2006

Focs

Fa tres dies que crema la Serra de Barsella, en els límits de Xeresa, Xeraco, Simat, Benifairó, Barx i Gandia, amb el Mondúver de testimoni mut; desconec si el foc ha afectat també els límits de Tavernes, però en qualsevol cas el desastre és majúscul; es considera pràcticament assegurat que ha estat intencionat, un més de molts, la pressió urbanística de la costa, amb algunes marjals protegits, fa que els constructors aixequen els ulls cap a la muntanya a la recerca d’algun tros de terra verge i barata, encara que socarrada, el Massís del Mondúver els deu resultar així d’un atractiu immens i irresistible, no entenc massa bé on es pretén anar a parar, un territori pelat a la manera de les serralades de Benidorm és del tot inviable a la comarca de la Safor, des del meu punt de vista, és clar, del tot contrari, pel que sembla, a la mirada destructora de les harpies del ciment, de fet, si ho mirem amb objectivitat, és evident que aquesta gent senzillament no té límits depredadors, si es compleixen els pronòstics, el rectangle que hi ha entre la Calçada, la mar i els camins dels Marenys i del riu Vaca es convertirà en una gran urbanització amb camps de golf, la terra ja està venuda, la segona fase arribaria fins al camí Real, això al terme marítim de Tavernes, perquè pel nord, i des del sud de la desembocadura del Xúquer fins a l’estany gran, al terme de Cullera, s’està construint el Manhatan riberenc, la mateixa Tavernes està creixent cap al Camí del Tol·lo, de les Llenques, del Tancat i Vell de Gandia d’una manera sorprenent, fins al punt que pel que fa a superfície ocupada en els darrers vint anys el poble ha consumit terreny equivalent a la meitat de la seua zona urbana, la Valldigna, que abans es veia des de les carreteres com una Vall, amb el poble aferrat a la Muntanya de les Creus, ara es veu com una frontissa de ciment entre dues muntanyes, és una llàstima, però així és, i l’habitant típic del poble, llaurador, en els darrers vint anys també ha estat substituït per un ciutadà que en moltes ocasions, si hi viu, ja no comparteix els espais propis d’un poble, que ha crescut massa, i en no poques ocasions ni tan sols professionalment hi fa feina, encara que dorm a la Vall, però quina Vall, aviat passarà també l’ampliació de la carretera que duu a Llíria per fora del poble, obligadament aferrada a la Serra de l’Ombria, i les línies d’Alta Tensió d’Iberdrola, es vulga o no, s’ha de donar l’abast a la costa que es pretén construir, els pobles poblats de l’interior immediat, Alzira, Carcaixent, Alberic, els de la Ribera Alta sense mar històric arriben a la costa per la Valldigna, i la gent hi vol veure el mar a l’estiu, els grans propietaris dels negocis de les platges de Tavernes, Xeraco, Cullera, són arribats d’aquesta Ribera del Xúquer interior, per nassos han de creuar els termes també interiors de Simat i Benifairó, llocs que representen vertaderes antigors del passat quan els frares hi comandaven i tenien accés a la mar lliure i gratuït, s’ha de créixer obligatòriament, altres platges ja ho varen fer en el seu dia i continuen creixent irremeiablement, és signe dels temps, agrade o no a l’autòcton, aquest al seu torn és canviat per altres modalitats paisatgístiques, forans o del lloc de presència mudada per la força també dels temps, a Gandia la gent hi viu i déu-n’hi-do la platja que tenen, entre el camí real i la sorra, potser això els permet de plantejar-se una ciutadania més compromesa, ara que reben diners dels més de cent mil turistes que els caben a les gàbies de ciment que varen construir el seu dia, per la Vall d’Albaida ja cauen directes a la costa procedent de l’autovia d’Albacete/Madrid, i aviat tindran l’altra opció, Xest/Tavernes, més al sud l’accés a la costa està més complicat, t’has de desplaçar pràcticament cap a Alacant per tenir una via ràpida que unisca l’interior sadoll de brisa marina i la mar, i així és i així ens va, només treure’n profit és l’opció que ens deixen.