Quadern de Tornada XXVI (a)

02/07/2021

Maig (2005)

Viatge de noces

On anirem de viatge de noces? el jorn s’apropa i estan en l’aire les decisions finals, sempre les més delicades, les que més plaer o desconhort ens donaran, les més íntimes també, a mi les que menys m’agrada compartir, si més no amb la majoria de la gent, la gent vol saber aqueixes coses de dos novençans, als novençans no els va bé contar gaires coses de les seues novetats, els majors volen per moments ser còmplices dels què dels joves nuvis, o no tan joves, nuvis al cap i a la fi, on anirem de viatge de noces, a la ‘Goyesca’ la darrera Taberna adquisició d’aquí pel barri, uns andalusos ens donaven l’altre dia indicacions de per on moure’ns, la costa de Marbella, Déu n’hi do, veritablement són uns extraterrestres, la xica, feinera de Mercadona de fa tres anys, el xic, vint anys ja a Mercadona amb el grau de carnisser, volien donar-nos a entendre com d’enyorívols se senten aquí a València, de tan diferents com som els valencians dels andalusos, i jo pensava, mare de Déu si enlloc d’ésser aquí estiguessen a Girona, o a Mallorca, on se sentirien més andalusos desplaçats, a Mallorca, a Lleida o a València, es pot hom sentir tan desplaçat en una ciutat que fa i deixa fer a la gana de tothom, ells mateixos tenien el carrer engalanat de flors de maig i macetes pel carrer a la manera andalusa estricta, i sembla que els ho han fet llevar, lògicament, però el cas és que ara tenen un nou motiu per sentir-se més enyorats de la seua terra, tampoc és que la gent entenga més enllà dels interessos propis, però ja podríem fer de tots plegats un xicotet esforç, València, gràcies a Déu, no és Andalusia, fins que no es demostre el contrari, tampoc no és Occitània, potser som els gitanos de Catalunya, els andalusos catalans, per als catalans de poc trellat i als mallorquins estrictes, pocs, cada vegada menys, però el cert és que els valencians ens trobem molt bé a Andalusia, i els Catalans i els Mallorquins, fins que tornen a casa i es posen a despotricar dels ‘putos’ andalusos, tots uns gitanos i uns lladres, com li he sentit dir al meu pare més d’una vegada pel robatori d’unes maletes pels anys vuitanta a Sevilla, el tòpic, molta Andalusia i molta alegria, però a veure qui és el guapo que aparca el cotxe nou ple de coses i li dura més d’uns minuts, terra de gent simpàtica i tot el que vulgueu, però alerta a les butxaques, que a mi m’ho semblen tots una mica, ‘papa’, ‘fragoneta’ i tot plegat, aleshores, on anirem de viatge de nuvis, al nord, on sempre, al nord català o al nord basc, ens anirem de nuvis a la França redescoberta, al sud occità, l’Arlés del foll del pèl roig, ens mourem aquestes petites vacances de nuvis, per Europa, de París a Bremen, per l’Itàlia nostrada, ens quedarem a casa, a Alacant, la del poc ‘talant’, no ho sé, segons Pessoa, el ‘depre’, viatjar veritablement s’ha de fer de pensament, qualsevol altra varietat és senzillament una bajanada, home, a mi m’agrada viatjar, podríem anar-nos-en a la nostra Mallorca estimada i amortitzar despeses, fer excursions, anar de platja, menjar bé i dormir millor, descansar, però de què hem de descansar, ja s’ha comprovat que la nostra feina de 160 dies l’any i unes 550 hores de feina, el que hom treballa en quatre o cinc mesos, ni és feina ni és res, descansar encara més, i després que vénen dos mesos de vacances pagades què, descansem més, on anirem de viatge de nuvis, ens quedem a València veient-les passar des de la finestra, també seria una opció, de moment mirem mapes, a mi m’agrada més que mourem, ho reconec, aquí li done la raó al ‘depre’, és barat, no cansa, i pots dormir i menjar on et done la gana, aquí, onsevulla, amb qui vulgues, com vulgues, una opció seria mirar mapes, molts mapes, tots els mapes, els dels llibre d’ESO, els que tenim a casa i mai hem mirat, els de nova adquisició, els que mai comprarem ja cansats de tantes coses com tenim, mirar mapes seria una vertadera opció pessoana, mapes d’aquí i d’Àfrica, de les illes d’Oceania, de les de més enllà encara, llocs màgics i desconeguts, desconeguts per a nosaltres, novençans que no saben on anar de viatge de nuvis, manca el temps, butxaca buida, manca el temps, on anirem de viatge de nuvis aquests nuvis recents estrenats de nuvis, potser enlloc, potser molt lluny, tan lluny que ningú ens reconega en tornar, aquest és l’únic viatge possible, aquell que et transforma en altre, altri, les mitges tintes sempre són menjars sobrers i jo n’estic tip d’aquetes menges, on aniran els nuvis de noces?