La revista degana en valencià

Quadern de Tornada XXVIII (b)

02/12/2021

Vacances 2005

Reflexionem-hi

Potser partirem cap a Bremen i tot, seria un estiu germànic complet, a mig camí entre Mallorca i Alemanya, no ho sé, les condicions són solament favorables a mitges, la casa serà mig llogada, volem enllestir una part de la reforma anunciada de dalt, Gràcia és la primera de les interines d’una relació que s’hauria de moure, però no ho sabem, a ‘jo’ m’ha tocat la grossa i m’envien al mateix IES, dia sis de setembre encetem el procés d’adopció, un camí incert però que podria aportar equilibri i estabilitat al projecte en comú de Gràcia i meu (i de Boira), les coses van assentant-se, no totes, però, altrament la perfecció seria angoixosa i fastigosa de mena, així mateix, déu n’hi do, estem en el camí d’una feina assegurada, d’unes vacances creatives i tranquil·les, d’una salut millorable, aquest darrer punt hauria de ser el ‘quid’ de la qüestió els pròxims temps a venir, cuidar-se un poc més i deixar-se de ‘desfondes’ a deshora, que ja no és temps d’excessos que, d’altra banda, t’allunyen de la vida amb els teus i amb el món, et fan posar-te del lloc del no res i resulten insuportablement lesius des d’un punt de vista anímic, econòmic, afectiu, i com vulgueu veure-ho, possiblement la cosa va apropant-se cap a una parella amb fills i amb ganes i possibilitats de fer-los veure món, tastar alegria, allunyar fantasmes, quina cosa, i mastegar amb paciència grata que diria l’amic la vida en la seua completud, i aquí, si m’ho permeteu, m’inclouré ni que siga perquè de guerres amb mi mateix n’estic tip-tap, tatxan, tatxín, sant Pasqual.

Fer

Fem obra a casa de Consell i deixem que el temps s’esmicole ordenadament, sense incórrer en ànsia, fem paret seca al jardí i procurem que les línies no es torcen exageradament i perillosa envers la gravetat, fem foc al forn i deixem que el fum faça els seus camins hidrodinàmicament i ens ajude a fer fora els bitxos, fem hores de casa i prou mentre observem el verd de les plantes i els arbres i alguna fotografia d’exposició, fem net el sobrepís de la porquera de tanta fusta emmagatzemada com teníem de la primera esbucada, fem el que fem per amor a nosaltres mateixos i la Boira que ens acull aquests dies de calitja, fem el que trobem que hem de fer per fer de la nostra relació una ferma i aferrada fraternitat, i ocult entre nosaltres el caliu fa argamassa i fecunda de goig el temps, les línies, el fum, el verd, la fusta, el nosaltres, el fer, i un ocell inquiet de tanta xafogor com provoca aquesta quietud aprofita el plugim que li oferim en forma de rec s’horabaixa diària i alimentem la il·lusió del bon viure que és llarg com ni imaginar-se es puga així com la bocana del forn ara sí disposat a tot per amorosir les superfícies de les viandes que va tragant-se lentament.

Bacanal

Avui tinc a Gràcia ben divertida, m’ha tret a Boira de passeig, em prepara menges diverses per enfornar, menges d’allò més profitoses, escalivada de creïlla, pebre, seba i albergínia, xai al seu gust, amb cebetes quasi tendres, patates petites i bresquilles amb un raig de xerès sec de Palomino, que és cosa fina, pa de llavors de sèsam i unes coques tancades de pèsols i ceba i d’altres de pebre, tomaques i tonyina, un àpat de déus a l’ombra de l’ametller bord que tenim deixat de la casa de devora, xino-xano les olors s’imposen i es barregen alternativament, deixant-se pas civilitzadament, substituint-se en els primers llocs per arribar a les pituïtàries dels comensals, gairebé sempre els mateixos, els millors possibles, d’àpats com aquest se’n fan pocs a les cases d’avui en dia, la gent no en sap, no té ni ganes ni temps, ni pot dedicar-s’hi en cos i ànima golafres d’altres menesters, en canvi, aquí a Consell, agafem trossos de temps, els posem en línia, els adobem de fum verd de fustam nostrívol i els fem volar allà on volem allargassant-los en el camí del dia, d’aquestes setmanes de guanyat descans, un descans que en res s’assembla a l’esperada jubilació d’alguns, que orfes de temps, ni llarg ni curt, solament pensen en retirar-se de la circulació, potser perquè somnien en altres circumloquis tan poc productius com els que ja coneixen i ni mengen en esperar.

Fent

La part de dalt està pràcticament acabada, ha quedat un espai obert molt compacte i uniforme, generós d’aire i de llum, net, fàcil de viure, d’omplir, de compartir, queden detalls després del tancament del terra que li ha donat Gràcia i de la passada del fustam, ara li donarem el tractament de les bigues i després pintarem, si Déu vol, l’any vinent quedarà acabat amb la incorporació del bany, les connexions elèctriques i la instal·lació d’alguna ‘vellux’ més, no sé si serà possible, de moment, refer la teulada i obrir una nova finestra al carrer, però, vaja, així i tot quedarà molt bé, un espai per poder acollir convidats o instal·lar-nos nosaltres amb el xiquet/a que arriba a poc a poc però segur, no hi tornarem, segurament, fins Nadal (27/XII/05-6/I/06), potser després per Pasqua (12/IV/06-22/IV/06), vint dies en total, per acampar finalment per l’estiu del ’06, Bremen haurà d’esperar, de moment, tenim tantes ganes de trobar-nos la casa un poc acabada i treure-li rendiment, de fet estarà llogada dos mesos ara, setembre i octubre (05), al fill d’Antònia, la veïnada, que hi vindrà a viure amb el seu company, tota una novetat per al carrer, segur que Antònia sabrà defendre’ls de les possibles i segures piranyes que hi acudiran al festí.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top