La revista degana en valencià

Quadern de Tornada XXXI (a)

05/07/2022

Novembre 2005

El fantasma

Què poc he escrit aquest mes, gens ni mica, a penes una ratlla mal pensada i deixada caure pel carrer, un pensament poc elaborat llançat a la cara del primer vianant, què poca cosa, i ja estem passant els equadors del mes, ara, just en el moment en què ens ha arribat tot d’una l’hivern cru i fred em plantege d’escriure alguna cosa, ni que siga per dissimular la meua poca embranzida tardorenca, serà això, serà la tardor que tot ho aplana tret dels colors de la muntanya, aqueixes combinacions impossibles de tonalitats amagades que de cop i volta s’expressen en tota la seva contundència, serà el temps que no ha acompanyat fins ara, un temps encara d’estiu fins fa dos dies, temps que arrosseguem des del mes d’abril i escaig si volíem incloure uns dies de març, si més no d’ençà de les falles, vuit mesos de calor de dotze, massa mesos de feixuguesa, massa dies de cansament per al cos, totes les fibres se’n ressenten, es relaxen, executen sons greus cada cop més i més obscurs fins que deixen d’escoltar-se, la calor provoca l’estantís esmorteïment de la vida, d’altra banda li és necessària, però en dosis una mica menys provocadores, l’estiu ens va bé si ens és bonívol i resulta aclaparadorament insofrible si es desentén de les nostres necessitats i apetències, d’excuses sempre en trobarem si volem passar per alt algun defalliment, sempre ens trobaran asseguts si vénen a cercar-nos per alguna feina inesperada, alguna cabòria aliena, l’estiu ens sorprén sempre desactivats de tan rabiüt com se’ns mostra, i sense advertir-nos-ho, després de tants mesos que semblaria que és de casa, se’n fuig com un esperitat de la nostra quotidianitat i deixa pas a l’hivern més aspre, ni uns dies de fullaraca groguenca amb temperatures de samarreta i jersei sobre les espatlles, no, llana i calçat de pluja de la nit al matí, i encara que som a la ciutat, que als pobles el traspàs d’una estació a l’altra resulta molt més feréstega, la nit es fa present amb el canvi de l’hora i els carrers es buiden de passadors encalmats, de xerrameca sense fi, d’oïdes atentes als vitralls oberts darrere les persianes, l’assassí se’n va sense acomiadar-se, l’estiu, i es deixa tota una colla de gent penjada a les remors que encara s’escolten els dies més assenyalats, les hores més transitades, els únics que acompanyen a la vida que de sobte s’esmuny de plaça i s’arrecera a les caldejades cases, devora la cuina, a prop del foc, tothom es fon parets endins, qui sap què farà la gent tantes hores dins de casa en arribar l’hivern, aquelles persones avesades a fer carrer durant més de vuit mesos l’any què cru ho tenen els altres quatre de tancament apressat i d’obligat compliment, perquè ja em diràs on vas si no es veu ni una ànima per enlloc, als pobles tot es reclou molt més que a les ciutats, eterns escaparates d’observança perpètua, qui més qui manco es deixa caure per on hi ha vida, per molt voyeur que sigues i poc exhibicionista t’hi exposes pel carrer, d’anada a la feina, de tornada, el matí dels dissabtes a la terrassa del bar mentre fulleges la premsa, alguna mirada es perdrà de tantes com n’hi ha fent l’arronsero, ara vaig, ara torne, mentrestant gestos poc dissimulats de desig, senyores vertaderament desitjables es creuen innocentment en el teu camí, a ciutat sempre es festa gran si hom se sap desplaçar, lentament, de retop et trobes amb alguna cantonada curiosa d’arquitectura, davant d’alguna botiga de queviures o de mobles que reclama la teua atenció, si no vols no t’hi impliques més, si vols formar part de l’escena, demanes qualsevol bajanada, pel preu d’aquella cosa que no compraries ni boig de vi, t’ensumes el flaire de les proximitats vitals que més i més a prop com més gent n’hi al carrer van passant-te al devora, t’hi aboques al descobriment d’algun regal que et faràs o faràs a la persona estimada, sempre ha d’haver algú en el punt de mira, a ciutat tot és més fàcil, fins i tot envellir, sobretot l’hivern de la nostra vida i el mateix hivern es mostren com més humans, imagina’t reposant-te pels carrers del teu poble, o d’altre poble, que sempre serà d’algú, fràgil, fresquet de mena de tan poca presència viva, ara vaig, ara torne, sol, pel mateix carrer deshabitat de sempre, més solitari que un raig de sol un dia de neu tancat, per molt que t’enfundes en la roba se’t glaça el cor, nosaltres anirem i vindrem de Consell a València, si Déu i Quico volen, precisament en aquest ordre, l’hivern, d’octubre avançat fins a l’abril encetat el passarem a ciutat, i la resta del temps a fer passeig pla per l’illa, esport de grans, i procurarem, això sí, desposseir-nos de la temptació de caure en el dandisme, aqueixa malaltia que afecta els exquisits cadàvers que s’han negat sempre a saber-se sobrers de l’entorn que ja no els pertany, que aquest dissabte al matí vaig tenir una visió mentre travessava el meu poble de tornada d’una ràpida visita als pares, el Bueso, tan gèlid que semblava tret d’un expositor.

 

b.

No veig arribar l’hora de tornar a Mallorca, Gràcia no arranca, sempre hi ha alguna excusa, reconec que raonables, els preus, el mal oratge, passen els dies i no acabem de decidir què farem ara o després, si es podrà acabar fent una visita extraordinària, si la farem junts, si ella tota sola, si serà abans de no se sap quan, potser no serà abans de Pasqua, i hauran passat massa mesos sense visitar la casa, tot es complica quan es tracta de desplaçar-se, sempre és igual, els tres resultem difícils de traslladar, si és via avió Boira resulta caríssima perquè paga com si es tractés d’excés de pes, en qualsevol cas, si es tracta de fer-ho amb vaixell, necessites dies que enguany no hem tingut, un dimecres d’octubre, un dilluns de novembre i ara dos dies solts de desembre, un dimarts i un dijous, ho agafes per on ho agafes, no es poden fer ponts suficientment generosos com per moure’s a Consell, queden els Nadals, que serà quan segurament farem el trasllat, amb vaixell o amb avió, no se sap, l’alternativa seria que Gràcia viatgés tota sola i deixar-nos l’opció dels Nadals oberta per si hom vol o no dedicar-los íntegrament a Mallorca, aquí rauria la solució. (Se’n va dia 28 i tornarà dia 2 de desembre).

Inscriu-te al nostre butlletí

Top