Quadern de Tornada XXXII (c)

01/12/2022

Desembre 2005

La mesura

El patro de la lletra ajuda a distingir millor el sentit de les paraules, com en la vida, la grandària importa i molt, de fet gairebé tot és una qüestió de proporcions, les coses s’afirmen en relació unes respecte de les altres, com les paraules i els components de què estan formades, en aquesta diferència rau el poder d’unes coses respecte d’altres, res no escapa a aquesta proporcionalitat, es pot comprovar fàcilment en tots els aspectes de la vida, la relativitat, efectivament, fa que res estiga absolutament per damunt o per davall de res, però precisament això fa que res siga absolutament igual a cap altra cosa, i aquesta desviació resultant fa que la perspectiva en siga responsable de les diferències de dimensió, les coses mai ens resulten similars si les vèiem des d’una perspectiva canviada, poden canviar tant que acaben convertint-se en altra cosa diferent d’aquella primera, familiar o estranya, tan se val, un dia la tarda et resulta d’una exquisidesa radical, altra, en canvi, pot perpetuar rabiosament l’amarg sabor de boca d’algun fet del matí, sempre afectarà en major o menor grau l’acte mateix d’escriure, per exemple, però també el de llegir, escoltar música, el passeig de la gosseta, el cola-cao de la vesprada, som xiquets en perpètua lluita contra el desplaer, sorprèn comprovar, per això, com hi ha situacions que són capaces de fer-nos veure tan acarnissadament el temps perdut insistentment en coses que contradiuen aquest fet, com dia rere dia el món de vegades pren la decisió d’estalviar-nos la possibilitat de ser feliços, si precisament aquest empeny xoca de front contra les forces que restableixen l’ordre de la física, la relativitat del món, el fet que precisament per importar el metre no cal insistir en tòrcer l’evidència si ens hi trobem davant d’un fet que ultrapassa les nostres possibilitats de reconduir-lo, però no sempre és tan fàcil cedir davant dels fets clars i llampants, altrament allò que solem fer els humans és escapolir-nos cap endavant i rompre’ns el cap, segurament perquè això fa que el món puga redefinir-se com l’estructura més llesta mai coneguda, i de les despulles del nostre cap en fa un xic d’entropia que, contràriament a allò que ens passa als humans amb els radicals lliures, que en res ajuden a la nostra pervivència com a espècie i ens fa oxidar-nos vilment cada dia que passa, alimenta a cor que vols les estructures que basteixen els fonaments de la física, com més entropia més relaxades estan les forces relatives que comanden l’expansió del món, cada vegada, doncs que ens encabotem en alguna cosa i lluitem contra l’evidència que diu que l’envergadura importa i no sempre tens tu la més llarga vara de mesurar en aqueix moment, el món respira tranquil i pensa, mira tu, un altre despistat temptant la coça de l’ase, i efectivament, gairebé immediatament ens arriba la potada a la cara sense advertir-nos abans perquè així resulte menys dolorosa, el poder és això i sempre està en relació en la possessió de la paraula, l’ésser o no visible al món, estar en condicions de ser un faedor de discurs o no, de la mida, en definitiva, fins i tot del de les lletres, que ajuden o no a llegir i a escriure amb més o menys possessió del sentit que cova en la sintaxi de la vida, cal aprendre a saber aquestes petiteses que ens construeixen com humans, guanyar o perdre la partida no sempre depèn, això és cert, del calibre, sinó de la sensatesa que hom demostre en jugar-la, hi ha ànimes preparades per a rebre capolades i n’hi ha d’altres que a la primera envestida se’n van en orris, pobres ànimes febles, i val a adir que hi ha capolades que cap ànima estaria disposada a suportar sinó és pagant el peatge de la vida, també a l’hora de la mortalla importa el format, malgrat tot, malgrat fins i tot la dita popular que afirma que la mort a tots ens anivella, pot ser sí un cop s’han oblidat de la teua cara, però encara i així, la magnitud del marc que penja a la tomba, o panteó, importa, ja ho crec que sí.