La revista degana en valencià

Quadern de Tornada XXXIX (a)

2006 (Febrer)

 

Fugida

Estem pensant si anem o no a Falles-Magdalena a Consell, des del dia 10 de març fins el dia vint-i-sis, amb anades i tornades, parèntesi de l’estada, entremig, vol dia 13 de tots dos encara que a hores diferents, Gràcia es quedaria fins el dèsset en què tornaria i jo ho faria aqueix mateix dia per partir altre cop dia vint-i-u i tornar el vint-i-quatre, una mica complicat, ho reconec, i per això no ens hem mogut encara a res, ens motiva a fer-ho el soroll de coets i músiques barroeres que començaran a sovintejar aviat per ciutat d’una manera força escandalosa des de pràcticament ja, i a Boira aquesta cridòria la pot, de fet l’any passat va perdre les ganes d’eixir al carrer, tot i que els dies centrals vàrem partir a Alacant, però no és suficient, els guerrers dels ninots fan festa massa temps seguit i d’una manera tan violenta que has de fugir molt d’hora si no vols que t’encalcen les seues males arts, ja comencen a col·locar els llums que impediran el dormir normal, cosa que preveu les nocturnes de ball i música que ja estan per encetar-se, la cosa és anar-se’n a temps, la ciutat es col·lapsa completament, el cotxe és segrestat per talls de carrers del tot improvisats i sense cap avís previ, si tens algun mal ja t’ho faràs perquè ni les ambulàncies hi poden passar de tanta espessor d’estris que hi ha onsevulla, certament la ciutat a Falles o Castelló per la Magdalena són llocs per fondre’s, si ets foraster que mai ho has vist o que t’importa un borrall a quina hora t’aixeques o te’n vas al llit, rai, si no és així, faixat bé que vénen dures, enguany amb dos caps de setmana de campionat, Sant Josep és duret, ja ho era de jove per les orxateries familiars i amicals, però ara també l’has de sofrir el pobre sant que res deu, senyor, amb tant de beat que es disfressa de faller, amb tanta sorra que hi ha disfressada de senyora d’església, tan militars com resulten les seues desfilades, tan horroroses que són les seues simbologies, tan perverses les ordres que destil·len de les seues boques i gestos feixistes, i els hem de suportar amb bona cara i tot, si no no ets un bon espanyol, precisament quan acaba de començar la Quaresma, nosaltres, els qui no fem festa per respecte al dejú, som els espanyols dolents i els valencians traïdors, el món efectivament acabat de sortir dels Carnestoltes es trona boig, li dura la cosa fins el cicle Pasqual, dissabte de Glòria en què tot torna a ser normal, mentrestant els fallers fan la seua, això és anul·lar a tots els ciutadans que no combreguen amb les seus idees i maneres de passar-s’ho bé, borinots del món, recorde una vegada en què vàrem quedar al Mercedes de Maite atrapats per la desfilada de l’ofrena i tot els temps vàrem estar fent el porc dins del cotxe, discretament, creuant-nos les mirades amb les de les impúbers xiquetes que s’esposaven lúbricament davant nostre, però eren altres èpoques, no hi havia tanta grua pel carrer.