2006 (Febrer)
Actualitat, 20 anys després (?)
El món està canviant, cada vegada més Europa i la ONU es mosseguen menys la llengua envers les polítiques dels americans, potència mundial des de fa gairebé un segle, altres països emergents posen damunt la taula les seues cartes, països com ara l’Índia i la Xina, però també Sudamèrica comença a voler parlar amb veu pròpia, l’orient asiàtic ha creat el seu propi pol d’influència a la zona, el mon es globalitza i els països petits immersos en estructures més àmplies, els europeus, Espanya, per exemple, tenen poques perspectives de sortir-se’n bé de la competició si no és de la mà d’aquestes superestructures, els llocs de feina de determinades indústries, de l’acer, automobilístiques, químiques, perillen a l’occident més social, comencen a veure’s manifestacions a favor de mantenir algunes condicions laborals que fa dos dies eren del tot innecessàries perquè estava clar que independentment cadascun dels països que constituïen l’Europa dels quinze les hi podia mantenir de portes endins, ara, però, amb vint-i-cinc membres, està passant a gran escala allò que va passar els anys noranta amb Alemanya, la reestructuració política va comportar modificacions substancials a l’estat de benestar per a sectors de la població que mai ho hagueren imaginat, segurament s’haurà de fer a costa de créixer un poc menys els que ja hi som, i permetre així que la resta s’hi pose al nivell nostre, si no absolutament, en allò més essencial, infraestructures, salut i educació, després començarà una altra etapa de possible eixamplament de les fronteres cap als països limítrofes de la Mediterrània, espai vital per poder mantenir una àmplia zona de seguretat a canvi de progrés compartit, d’això encara hauran de passar alguns anys, però ho veurem, fer la volta a la nostra mar per terra sense deixar entorns pròxims i amb garanties, el projecte que compartia amb Bruno, el de Villa d’Agri.