Quadern de Tornada XXXVI (o)

Gener 2006

Catàstrofes anunciades

Hi haurà finalment Estatut de Catalunya en els termes un poc canviats respecte de la redacció inicial, Catalunya se sent nació, però no ho és jurídicament, de moment, i obtindrà una cogestió d’una suposada Agència Tributària compartida amb l’Estat d’aquí a dos anys, però el futur no sabem com serà, el fet és que aixecades les espases com ho estaven els qui més perden amb aquesta aprovació final de l’Estatut són els del PP, que queden al marge per molt de temps de serioses propostes de reforma estatutària, i ara li toca el torn a la de València, amb aquesta novetat de l’aprovació del Català, és evident que Pla apostarà per la rebaixa del cinc al tres per cent en el sostre electoral i tornarà a la fórmula de l’antic Estatut en què mai no es feia referència explícita a un suposat idioma valencià, i sí en canvi a una més genèrica llengua valenciana, pròpia, amb l’acord amb Esquerra Unida, s’obrin les portes per a la cancel·lació de l’acord amb els del PP en matèries que eren del tot contràries a l’interés general, de caire urbanístic sobretot, però també en qüestions educatives, de promoció de la simbologia pròpia, amb la llengua al capdavant, inversions en infraestructures, i tot un llarg etcètera que es feia de mal explicar a la ciutadania en general, l’evident és que el PP perd posicions, i si la cosa com va i s’arriba a un acord amb la lluita armada d’ETA, les perdrà per una llarguíssima temporada, potser tot açò siga l’inici d’una bona amistat amb personatges més o menys implicats en la vida política de la qual em reconec cada vegada menys refractari, diria que m’agrada el comentari d’aquella, i la participació d’esquitllentes, de saló, o si voleu de pati d’escola a l’hora de l’esplai, seria interessant imaginar-se pròxim un canvi en la política autonòmica, i local de la ciutat de València, si més no, els del PP ocupen el poder dues legislatures, i en seran tres finalment, i a l’ajuntament una de més, excessives, crec, per a un govern, qualsevol govern, això faria un efecte dòmino sobre altres ciutats i esferes de poder, Castelló, Alacant, Xàtiva, Oriola, Alcoi i moltes més, que ho agrairien molt, el mateix Tavernes de la Valldigna, governat d’ençà del ‘98 pel PP en exclusiva, i abans en coalició, amb un PAI que amenaça tota la frontissa de la marina que s’ajuntaria amb l’anomenat Manhatan de Cullera, omplint tot el terreny marjalenc dels termes d’aquestes dos pobles que en el còmput final sumen més de quaranta mil habitants, amb una presència a l’estiu de més de cent mil persones, l’arribada de l’autovia connectada directament amb la Nacional 3 des de Xiva, l’actual CV50, fins als dominis compresos entre el Xúquer i el Serpis, podria ser fatal verament per a una economia sostinguda, a mig camí entre el camp i la indústria especialitzada, de fet s’aproparia amb termes reals una població com ara Madrid a una costa amb una potencial de creixement dels cent mil habitants als més del mig milió en estiu en qüestió de pocs anys, massa pocs per digerir-ho, amb tota una infraestructura de serveis semblant a la que hi puga haver en zones massificades que fan que la qualitat de vida dels que queden a viure la resta de l’any davalle perillosament fins convertir-se en esclaus de forasters, la immigració abundant podria convertir-se en l’únic motor capaç de donar resposta a les necessitats de mà d’obra que es generaria, no negue que amb bones perspectives per als forans, això rai, totes les societats es reestructuren tard o d’hora, però fins al punt de desaparèixer l’autòctona, això de moment només ho he vist a Mallorca i Eivissa, a determinats llocs, i en les societats que s’han buidat per manca de pa per menjar d’interiors més o menys pròxims, m’ho puc imaginar, és cert, i tal vegada l’arribada d’un altre poder alternatiu no siga capaç d’aturar-ho tot, però si més no el ritme frenètic en què sembla que hem entrat, seria raonable posar el fre una mica, ho hem vist els darrers anys a Consell, en poc de temps s’ha convertit en una alternativa a la manca de terreny assequible per als ciutadans del gran Palma, inclòs Marratxí i la línia imaginària que ajuntaria Llucmajor i Algaida, si la partida desapareix, els camins pels camps de l’arròs es convertiran en ciment, l’arròs en brutor i les aus que hi nien en espantalls del progrés malentés, pures entelèquies que no recordarem ja sinó en forma d’indicadors del vent, mai pus no ens trobarem els camins partits per l’arribada de les avionetes que fumiguen els grans de l’arròs, el vent de llevant no arribarà pus mai al passeig de Tavernes l’hora màgica de l’embat passat, en ple migjorn dels estius grandiosos.