Quadern de Tornada XXXVII (r)

2006

Ses nines

Altra sessió d’aigua, i Déu n’hi do, és evident que és un estat distint, si hom s’hi està a gust, que no precisa de grans esforços per avançar, si no li costa de surar, si li resulta plaent fer els seus metres, el seu temps dins l’aigua, el lloc de la inacció, la placenta primera, ara he sabut que molts espanyols, en tenir el seu primer fill, envien a altres països, on de moment està permès congelar-los, el cordó umbilical i la placenta, per tractar possibles i futures malalties del nin mitjançant la genètica més avançada, i ho fan a través d’agències privades, que sempre hi poden perdre un tros d’aquest primer part pel camí, i així ajudar a algú altre que no siga precisament de la família però sí compatible d’alguna manera i per a alguna cosa concreta, el primer brou és el millor, això rai, no hi ha res que se li puga comparar, però una bona piscina, una bona banyera d’aigua amorosidament escalfada per mans expertes, i la part de genètica que ens quede, és clar, també poden ajudar, sobretot a qui s’hi endinsa sense complexos, l’aigua cura tots els mals, no les ferides de sang, és evident, però sí aquelles que afecten el cap, si no et cures t’ofegues, senzillament, o deixes d’anar-hi, que és com ofegar-se lentament, com en la pel·lícula d’ahir, Múnich, la mort més lenta era reservada a qui practicava l’assassinat per diners i ho feia fent servir els seus favors, la terrible prostituta tan castigada per les lleis jueves, tan poc considerada en l’imaginari del déu cristià també, tota una lliçó de com es pot acabar si hom fa les coses únicament en benefici propi, per duros, en canvi, a la part masculina d’aquesta abominable afició, els francesos, representats en aquella família tan de camp que havia lluitat contra els alemanys, i que ara ho feia únicament per continuar una tradició de respecte als costums, se’n surt molt ben parada, de fet resulta del tot indispensable per a totes les faccions que hi lluiten per sobreviure a cops de mort contra l’altre, res com l’aigua per mantenir-se al marge de tots aquests problemes partidistes i limitadament objectius, l’aigua i la casa, la pàtria dels grecs, i ara també dels jueus, eternament abocats al llindar dels marges d’allò familiar, propi, l’aigua guareix i la casa també, és l’espai del descans del viatjant, del coneixedor que sempre hi és fora, cal conrear-se-la com siga, l’hort amb l’aigua, en aquest sentit estem esperant la primera entrevista que farem per començar a preparar l’arribada de la nostra o de les nostres filles, o fills, índies, així ho hem decidit, tot va partir en un moment delicat i tot, amb l’ajuda de l’aigua i de la casa, va prenent forma, lentament, com les braçades interminables de les sessions de bany, les xiquetes trigaran encara una mica en arribar, ara mateix potser ni tan sols són a la terra, o tal vegada sí una d’elles, la major, però si ens n’ arriben a enviar dues, segurament la menuda no hi és aquí, i encara sura en la gran placenta de l’univers, que després de la de la mare, és el lloc més segur i dolç que hom puga imaginar-se, nosaltres adobem la terra perquè s’hi instal·len còmodament, farem tots els passos que hàgem de fer perquè aterren amb tova suavitat, flonjors del cel de cotó mullat, així les nines.