Tens 0 productes a la teua cistella
11/01/2021
Per a Saó, és una sort tindre entre les seues files una persona tan bondadosa i sempre disponible com Antoni Ferrer. I ens congratula, també, que la revista de la qual forma part des del 1978 haja estat un factor d’alfabetització per a ell –i per a milers de persones–, tal com ens diu en l’entrevista que li hem fet.
Toni Ferrer és un home amb una formació humanística immensa i d’una sensibilitat fora mida. De fet, i desvetlem a mitges un secret, ha estat el responsable poètic de la veu comuna i comunitària que mostrem en els nostres editorials mensuals. Quede dit, per a memòria i futures tesis doctorals, que –redactats per ell o per altri– la seua mà magistral i el seu pensament social hi ballen i hi planen anònimament, una mostra més de la seua generositat envers Saó.
Antoni Ferrer i Perales no és un poeta que s’obliga a traure un disc anual per dir ací em pariren i ací estic. La seua llarga trajectòria pública en les lletres s’inicia en 1978, covada més com una estalactita silenciosa que no com una colada estentòria. Sabut i modest, el xic. Cant, celebració, queixa, denúncia, meditació, pregària, contemplació…, la poesia és per a ell un mecanisme d’autoconeixement, per a aclarir-se i re-aclarir-se. I més, hom ha dit d’ell que és «el poeta amb més prodigiós domini de la tècnica de la nostra literatura».
En les pàgines que segueixen podreu fruir de les impressions que l’Antoni persona-poeta causa en veus autoritzades com Enric Sòria, Manel Rodríguez-Castelló, Lluís Roda, companys de quefer poètic i crítics amb criteri. A més de les impressions de Vicent Boscà en la seua relació pròxima al nostre consell de redacció, escoltareu també la seua veu directa, clara, lliure de bucles mentals eteris, fruit d’una vida i una obra coherents, construïdes sens dubte des de la contemplació i l’anàlisi de la realitat.
