La revista degana en valencià

Quaderns d’Investigació d’Alaquàs: quan convergeixen festa i cultura

Com a cada any, la presentació dels Quaderns d’Investigació d’Alaquàs ha barrejat festa i divulgació històrica al Castell del mateix poble. Aquesta edició, ja la XXXVII, reflecteix especialment l’interès per conèixer i difondre la història d’Alaquàs, a l’Horta Sud.

La presentació va comptar amb la presència el Cronista d’Alaquàs i Director de Quaderns, Enric Juan Redal, que va insistir en el caràcter col·laboratiu del treball de tots els investigadors i els membres del col·lectiu de Quaderns. La seua connexió amb el poble està reflectida en l’entusiasme constant en aportar investigacions, treballs de camp, anècdotes, fotografies, etc. que han enriquit la tasca investigadora al llarg de més de tres dècades implicant i recavant a estudiosos i ciutadans. Els autors van fer exposar les dades més destacades els seus articles, Adrià Hernández Garcia, Mompó Navarro, Francisco Mayordomo García-Chicote, Rafael Roca i, a més, Enric Juan Redal, i de l’Alcaldessa d’Alaquàs, Elvira Garcia Campos.

I és que, com va afegir l’Alcaldessa, complementar el contingut més lúdic de les festes amb activitats d’aquest tipus és fonamental. L’Ajuntament i les altres entitats col·laboradores, l’Associació de Renovació Pedagògica de l’Horta Sud, Caixa Popular i la Diputació de València, sens dubte comparteixen l’opinió que fer poble és també preservar les maneres d’enfrontar-se a la realitat dels nostres avantpassats.

Dels tres estudis i documents, dos giren al voltant de la vida quotidiana. El primer, d’Hernández Garcia, constata l’origen exterior de l’ancestral pràctica alfarera local. Concretament, en la figura de Bernat Calçot Cathalà, un tarragoní que va establir-se a Alaquàs a finals del segle XV. Alaquàs, poble va ser conegut pels perols de fang, ara sap qui va ser el primer oller i des de quan. El segon, de Mompó Navarro, parteix del testimoni de dues alaquaseres contra Maria Castellanos, totes residents a València al segle XVII. Castellanos s’havia professionalitzat en la “fetilleria” (bruixeria), assistint a les seues veïnes a canvi de diners. Les darreres, incloent-hi les alaquaseres, van denunciar-la per fraudulenta. Ambdues són aproximacions divergents als mitjans (fins i tot desesperats) que la gent normal emprava per a guanyar-se la vida. L’estudi de Mayordomo García-Chicote detalla les enginyeries financeres practicades pels Marquesos de la Casta (senyors d’Alaquàs). Aquests van dipositar el censal (la renda del seu patrimoni) amb la sagristia de la Catedral de València, a principis del segle XVIII. Suportant la causa Austriacista, els de la Casta tractaren d’evitar les conseqüències de la reorganització Borbònica de terres valencianes.

La segona part del llibre “Històries de vida” està composta per tres articles: el primer “L’ofici d’obrer de vila” de Ramon Tarín i López, l’article més extens d’aquesta edició, ens aproxima als mestres d’obra i oficials del Segle XIX i XX. Recull una sèrie de fotografies i testimonis que ens permet conèixer no sols les historiografies d’alguns dels mestres d’obra sinó que a més a més,  ens aproxima al dia del treball, de les ferramentes que disposaven i dels aspectes socials i econòmics dels treballadors d’aquesta professió. Aquest article va ser comentat per Enric Juan explicant el magnífic treball de Ramón Tarín. El segon article d’aquesta secció, “Miguel Garcia Besó: història de la impremta a Alaquàs presentat per Rafael Roca Ricart, ens narra la vida d’un artesà de la impremta. Garcia Besó va treballar des de la impressió dels programes de festes dels Clavaris de la Verge de l’Olivar o del Crist fins a la impressió de tots els programes dels diferents partits polítics, impresos comercials i també les edicions de Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. Garcia Besó ja jubilat va pujar a la taula dels exponents i va rebre un emotiu i sentit aplaudiment pel públic assistent. El tercer article “Genealogia de la família Lino Sanz, Els Bollos” de Ramon Tarín i López i Vicent Ferrer Guzmán permet conèixer una genealogia datada des de 1880 fins a 1979, sense dubte un treball sobre llinatge que obri les portes per a continuar la investigació familiar i de llinatge d’altres famílies. Article amb documentació gràfica i genealògica.

La Història gràfica, seleccionada per Vicent Ferrer, Mª Júlia Martí Cànoves, Rafael Roca y Ramon Tarín ens mostra fotografies on el pot veure indumentària, carrers, persones, festes i tradicions.

L’edició 2017 dels Quaderns d’Investigació es pot adquirir a Alaquàs en  Caixa Popular, a l’Avinguda Miguel Hernandez, 16, o a la papereria Marimar, Avinguda del País Valencià, 1, al preu de 10 euros.