Quan alçarem tots els telons?

El personal de sala espera l’entrada del públic, majoritàriament xiquetes i xiquets; és un espectacle familiar. És 26 de desembre i el teatre obri les portes després de dos mesos traient-ne fang, retirant equipaments i retornant el color a parets, butaques i telons. Hi acudeix poc de públic, era previsible, però les xiquetes i els xiquets van omplint de color el que pocs dies abans era de color terra. El personal del TAMA, entre nerviosos i emocionats, veuen com es produeix el miracle: s’encenen els focus, i Croma, de L’Horta Teatre, s’encarrega de tornar a posar màgia dalt de l’escenari. La recuperació ha sigut possible!

Però no en tots els casos de teatres i auditoris serà igual de possible la recuperació… La maleïda dana va atacar amb diferents intensitats, igual que els diferents pobles afectats. Parlarem de dos auditoris de característiques arquitectòniques similars però amb efectes destructius diferents: els dos tenen l’entrada envoltada de vidre i un aforament i escenari semblants: l’Auditori Municipal de Paiporta i el Teatre Auditori Municipal d’Aldaia (TAMA)

D’entrada, podríem parlar gairebé de casualitat: gràcies que el TAMA està a més altitud tant de la resta d’Aldaia com de Paiporta, els cotxes arrossegats per l’aigua es quedaren miraculosament a pocs centímetres dels vidres, el trencament dels quals hauria provocat un desastre de la magnitud de l’Auditori de Paiporta, on els vidres cediren catastròficament.

Una altra diferència que, en principi, mai ens plantejaríem si no som arquitectes o enginyers és que al TAMA tota la maquinària normal de qualsevol edifici (llums, aire condicionat, etc.) més tota l’específica d’un teatre (de llums i so, tramoia, teloneria, etc.) estava a la planta més alta, mentre que a Paiporta estava al soterrani. Tots dos soterranis foren inundats i encara estan inservibles.

Daniel Vanaclocha, gestor cultural de Paiporta i director de l’Auditori, ens explica els danys provocats per la dana, que resumirem: el soterrani amb tota la maquinària arrasat, el fang arribava al sostre, s’ha retirat però no s’ha pogut desescombrar encara; tota la cristalleria trencada, les instal·lacions de tramoia, llums i so inservibles, l’escenari arrasat i part del pati de butaques per a canviar. A més, durant les primeres setmanes, la planta baixa es va dedicar a centre logístic necessari, i això va fer que tot l’estudi de danys es retardara. En definitiva, se’n necessita una reconstrucció total, que els tècnics de la Diputació de València han valorat en 5.909.000 €, als quals si sumem els equipaments i accessoris necessaris (butaques, taquilles, ordinadors, etc.) estem saltant de ben llarg els 6 milions d’euros. Caldran licitacions de projecte integral, d’execució d’obra i l’obra mateixa, així que el temps per a poder tornar a gaudir de les arts escèniques és, a hores d’ara, imprevisible.

En el cas d’Aldaia, Francis López, gestora cultura i directora del TAMA, descriu els danys que han afectat el soterrani (on hi ha camerinos i magatzems d’escenografies i d’exposicions i altres materials), l’escenari, una part del pati de butaques i la recepció de l’entrada. S’han perdut exposicions, mobles i alguna part del material escènic i elèctric. Els tècnics de la Diputació n’han valorat la reconstrucció en 986.000 euros, que com en el cas de Paiporta, amb tot l’equipament necessari, passarà bastant del milió d’euros.

Ens explica que després d’una primera fase de ràbia, d’adrenalina disparada que va fer que tot el personal es bolcara en tasques de neteja i sanejament per a fer desaparéixer la destrucció, es va passar a una fase de tristesa però també d’obrir, de tornar, de poder oferir al poble d’Aldaia, sobretot als més menuts, la possibilitat de tindre un espai on somniar i riure. Així que, comptant amb tots els permisos tècnics i polítics, el TAMA va poder reobrir les portes al públic amb el Cicle Bonic de teatre familiar els dies 26, 27 i 28 de desembre.

Hem parlat de dos centres culturals i la diferent recuperació entre ells; són possiblement els dos extrems, però no ens oblidem de Picanya, Massanassa, Benetússer, Catarroja, Quart, i tants altres que en diferents graus han patit també la devastació de la maleïda dana. Des d’aquestes pàgines va el nostre desig que tots ells puguen obrir les portes per tal que els seus veïns puguen també gaudir d’històries, músiques i pel·lícules que ajuden a la recuperació social i anímica dels pobles. La Cultura cura i ajuda a l’arquitectura.

Gràcies, Francis i Dani, per les vostres informacions i, sobretot, gràcies per l’esforç professional i la vostra implicació personal. Encara que no porteu capa, sou uns herois.

I no oblides que la Cultura és segura, i cura!

Revista número 509, pàgs. 54-55. Gener 2025.