Quan el poble es converteix en escenari: Bejís torna a «pisar el que és comú» amb l’art contemporani

Durant dos dies, Bejís deixarà de ser només un poble per convertir-se en un espai escènic a cel obert. Els dies 25 i 26 de juliol, el festival CalleContemporánea tornarà a ocupar els carrers, les places i els espais patrimonials del municipi amb una programació que combina dansa, circ, performance, teatre, música i poesia. I ho farà amb una idea que travessa tota l’edició: «Pisar el que és comú».

La proposta parteix d’una premissa senzilla però gens innocent: per a veure art no sempre cal seure en una butaca. El festival convida el públic a caminar, desplaçar-se i compartir espai amb les obres i amb les persones que les habiten. El recorregut entre una actuació i l’altra deixa de ser un simple trajecte i es converteix en part de l’experiència artística.

En un moment en què bona part de la nostra relació amb la cultura passa per pantalles i experiències cada vegada més individualitzades, CalleContemporánea reivindica el cos i la presència física com a formes de trobada. El lema d’enguany obri preguntes sobre la comunitat, els cures, la memòria, la violència i la responsabilitat de compartir un territori.

A Bejís, el poble no funcionarà com un decorat pintoresc per a les propostes contemporànies. Els seus carrers, places, paisatge i espais de memòria formaran part activa de les obres. És una manera de qüestionar també la tradicional centralització de la cultura contemporània en grans ciutats, teatres i institucions especialitzades: què passa quan una performance, una peça de dansa o una proposta de poesia experimental apareix en un espai quotidià i inesperat?

La programació començarà el dissabte 25 amb Gota a gota, una peça de circ i dansa contemporània de Miguel Barreto i Anne Mateu inspirada en els ritmes de l’Albufera i en els gestos del treball agrícola. També es podrà veure la performance Acció 07 Bejís, d’Ángeles Ciscar, creada a partir del diàleg amb el municipi; la proposta de dansa Morir Amando, de Fer Cencillo, Clara Tena i Paula Ortiz, i el directe del duo Los Sara Fontán, que combina violí expandit i percussió.

El diumenge 26 serà el torn d’Arpeggios, d’Adrián Herrera, una peça inspirada en el mite d’Orfeu; Entramada, de Maëlle Bestgen, que recupera el vell espai del safareig com a lloc de treball i trobada; el teatre físic i textual de Hasta que tu muerte nos separe, de La Tercera Cía, i el recital de poesia i sintetitzadors Poesía Sintética, d’Elsa Moreno i Sr. Charli.

El públic també formarà part del recorregut. La valenciana Sybila conduirà la jornada de dissabte amb Masa de baile, mentre que diumenge serà la Banda de Bejís qui obrirà camí amb la seua música. La seua participació resumeix una de les idees més interessants del festival: la creació contemporània i les pràctiques culturals arrelades al territori no han de viure d’esquena.

Amb direcció artística de Fátima Meskine Gumbau i organització de Batec i Artèria Cultural, CalleContemporánea reivindica una cultura que no espera que el públic entre en un edifici per començar. Durant dos dies, el festival proposarà una altra manera de mirar —i de recórrer— Bejís.

Perquè, de vegades, per tornar a entendre allò que compartim, només cal deixar de passar de llarg i començar a trepitjar el mateix terra.