Quan el silenci ens parla

08/02/2021

Fitxa

Història del silenci. Del Renaixement als nostres dies

Alain Corbin

Fragmenta Editorial, 2019

Una història del silenci, breu i en valencià —també n’hi ha versió en castellà, publicada per Acantilado— és una llepolia a la qual és difícil de resistir-se. El caramel literari ve amb la signatura d’Alain Corbin (París, 1936), historiador francés de reconegut prestigi amb una dilatada i original obra en què destaquen els volums dedicats a l’anàlisi de les emocions i dels sentits. Per això, d’aquesta història del silenci hom pot esperar un assaig revelador, amb aquella escriptura a la francesa tan característica i unes reflexions sobre història i ciències socials mudades en prosa poètica. D’aquelles narracions on qui escriu ha sabut transmetre, a través de la cura i la precisió dels mots, el significat de tots aquells gestos quotidians i imperceptibles per a revelar-nos la seua transcendència social.

El llibre, defugint el relat cronològic, gira entorn de set especulacions sobre els silencis. Hi  trobareu fragments dedicats a la natura, als mons interiors o a l’amor. L’espiritualitat, la mística i la religió, també a través de la moralitat, formen l’altre fil conductor del text. El mestratge de Corbin, però, es fa especialment palés en l’anàlisi social del silenci, sobretot en el capítol que versa sobre els aprenentatges i les disciplines. El callament a l’escola, a l’aula, a les rutines religioses i socials —fins i tot, els minuts de silenci dels estadis de futbol— ens ensenyen el rigor amb el qual el silenci també parla de nosaltres i de la nostra societat. De fet, és sobre el conjunt d’aquest grup d’idees, embolcallat amb la perspectiva i el bagatge ingent de l’autor, que es construeix la tesi principal del llibre: tot i la reducció de decibels que s’ha cercat des de finals del segle XIX —operació no sempre amb èxit, especialment a les ciutats—, en l’actualitat, la hipermediació tecnològica i la intensitat del present han generat la presència permanent de soroll, potser menys físic però molt més eixordador.

Tanmateix, hi ha alguns aspectes del llibre de Corbin que no fan justícia a la saviesa del conjunt dels seus raonaments i que cal esmentar. D’entrada, sobta la immensa quantitat de citacions emprades, que fan que el text, en alguns moments, tinga l’aparença d’un recull de testimonis endreçats sense una conducció suficientment elaborada. Un teixit de citacions —ens ho adverteix amb elegància el mateix Corbin— que de vegades supera el propi discurs de l’autor. Segonament, no es pot afirmar amb rotunditat que siga la «història del silenci», com proclama el títol. O sí, però caldria matisar que es tracta d’una història del silenci amb la balança de veus decantada cap a un perfil d’home blanc francòfon. Entre altres absències, és clamorosa —ai, emprar aquesta paraula en una recensió d’una història del silenci!— la presència ínfima de l’expressió pròpia de les dones, fins i tot quan s’està parlant de la sexualitat femenina o del paper de mares i filles. Tampoc no acaba de quedar del tot clar el ball d’arguments entre el silenci o el volum d’uns excessivament estereotipats pagesos, ni analitza el callament sota el prisma del decolonialisme, per citar altres llacunes del text. En general, hi predomina la visió interior del silenci, individual i sensible, enfront d’altres qüestions com ara el poder o el qüestionament.

Dit tot això, el volum conté moments de gran bellesa i una col·lecció d’idees brillants que vos ressonaran en la ment prolongadament i obriran la porta a noves consideracions a l’entorn d’una temàtica tan rellevant com suggeridora. Però, sobretot, el llibre convida a mirar-se cap endins i explorar el propi silenci lluny del soroll de la contemporaneïtat, amb una extraordinària capacitat per fer-nos escoltar els paisatges del nostre entorn amb unes noves oïdes.

Traducció del francés de Mireia Ibáñez Cid, 146 pàg.