Quan els joves s’impliquen en política

19/12/2022

Que els joves no s’impliquen en política és una de les cantarelles que estem farts d’escoltar reiteradament, sense dades que ho avalen; tan sols per percepcions o comentaris cunyats de barra de bar. Els temps han canviat, i ara no és que als joves no els interesse la política, sinó que s’hi acosten d’una manera diferent, que s’ha de saber llegir i entendre.

Si pensem en mobilitzacions impulsades pels joves, ràpidament ens vindran al cap els exemples de la Primavera Valenciana o el 15M. Més recents són les vagues pel clima –els  famosos Fridays for Future liderats per Greta Thumberg–, les manifestacions educatives o els multitudinaris 8M on, tot i ser transversals, veiem una gran participació juvenil. Per tant, més enllà de l’activisme digital –que no s’ha de menysprear–, el jovent ix al carrer per les lluites que més l’apel·len: feina, habitatge, igualtat (feminisme i drets LGTBI) i sostenibilitat.

Si mirem informes i enquestes dels darrers anys veurem que aquests són els quatre grans eixos que preocupen, toquen la fibra i fan que els joves es mobilitzen. Per tant, la plataforma, l’entitat o el partit (que ara ja entrem en la lògica electoral de cara al maig del 23) que aconseguisca parlar, respondre i proposar accions per revertir i millorar situacions respecte a aquests quatre grans temes serà la que atraurà més jovent a les seues files.

Ara bé, un dels aspectes que s’ha de tenir en compte és la desmitificació d’aquest segment de la població: hom sempre ha vist els joves com molt rebels, però la realitat és que els agrada molt més la seguretat, l’ordre i la legalitat a l’hora de fer activisme. Segons el darrer informe de l’INJUVE (Instituto de la Juventud), les formes de participació política que prefereixen els joves són votar en les eleccions, seguit de signar una petició, enviar missatges polítics en l’entorn digital, participar en una vaga i en manifestacions autoritzades, i fins i tot el boicot a certs productes. Tanmateix, no acaben de veure clar això de participar en protestes il·legals, contactar directament amb un polític o aportar fons econòmics a una causa. Per tant, veiem com els joves s’impliquen, però queden lluny les antigues militàncies polítiques, i ara ho fan per causes concretes, amb accions i mobilitzacions concretes, evitant les campanyes de desgast personal.

Això no vol dir que no trobem joves als partits polítics, entitats o associacions, sinó que aquestes són les dinàmiques dels no polititzats, que no són ni militants ni socis. Una prova d’això són les joventuts dels partits, que n’hi ha de tots els colors i són el planter dels futurs grups parlamentaris o alcaldies, i també entitats com ara el Consell Valencià de la Joventut, digna d’admirar per la tasca que fa de lluita, reivindicació i visibilització dels drets del jovent valencià.

Que no t’enganyen: els joves sí que s’impliquen en política, però no ho fan de la mateixa manera ni per les mateixes causes que ho feien fa cinquanta anys. Els temps canvien, i les preocupacions, els interessos i les formes de mobilització també!