Tens 0 productes a la teua cistella
Manuel Jiménez García, Universitat de les Illes Balears; Guillermo Vicens Gómez, Universitat de les Illes Balears; Juan Carlos Gonzálvez Almodóvar, Universitat de les Illes Balears y Sofía García Martínez, Universitat de les Illes Balears
Fins no fa tant, el joc durant les vacances era sinònim d’imaginació lliure. Els infants sortien al carrer, s’estiraven a terra a les vespres d’estiu per mirar els núvols, inventaven històries amb dos pals o transformaven una capsa de cartró en una nau espacial durant l’agost al poble. Aquelles estones de silenci, d’avorriment creatiu i d’experimentació física no eren simples passatemps: eren fonamentals per al desenvolupament cognitiu, emocional i social.
Avui, aquestes experiències s’han vist envaïdes per les pantalles, el ritme accelerat, el consum constant de continguts i el scroll infinit. I aquest canvi no és menor. Estudis recents apunten que la manera com juguem està modelant el cervell de les noves generacions.
L’avorriment també fa créixer
Els espais buits, aquells moments de “no fer res”, són essencials per estimular la creativitat. Investigacions en psicologia cognitiva han demostrat que la distracció moderada o l’avorriment activen processos d’incubació creativa, és a dir, la generació espontània de noves idees.
Quan la ment no està ocupada en una tasca concreta, es connecten àrees cerebrals que afavoreixen l’associació lliure i el pensament divergent. No obstant això, l’actual model de consum digital, especialment entre infants i adolescents, ha reduït dràsticament aquests espais interiors.
Menys activitat física, menys desenvolupament creatiu
Segons un estudi publicat recentment , s’ha observat que el temps excessiu davant de pantalles redueix la creativitat motriu i interfereix amb la memòria operativa. A més, els investigadors van identificar que el temps de pantalla té un efecte mediador: quan augmenta, disminueix l’activitat física, la qual està fortament lligada al desenvolupament creatiu, especialment en edats primerenques. Aquest fenomen té conseqüències a mitjà i llarg termini, perquè la capacitat de generar solucions noves i flexibles depèn en gran part d’aquestes primeres experiències lúdiques.
Altres recerques reforcen aquesta alerta. Un estudi longitudinal realitzat amb més de 7 000 infants al Japó va mostrar que nens d’un any exposats de manera diària a pantalles tenien, als dos anys, puntuacions més baixes en llenguatge, resolució de problemes i habilitats motrius fines. A nivell cerebral, s’ha observat menor integritat en la substància blanca, crucial per a la comunicació entre àrees del cervell, així com un empitjorament en el control executiu —és a dir, la capacitat de regular l’atenció, controlar impulsos i planificar accions.
Els límits horaris i la qualitat del joc digital
Aquestes dades són coherents amb les recomanacions de l’Acadèmia Americana de Pediatria, que estableix un màxim d’una hora diària d’ús recreatiu de pantalles per a majors de dos anys.
Però més enllà dels límits horaris, el debat se centra en la qualitat i la funció del joc digital. No tot el que passa a una pantalla és perjudicial. Certs videojocs i aplicacions poden estimular la creativitat, especialment si promouen la resolució oberta de problemes, la col·laboració entre iguals o la creació de continguts propis. Tot i així, s’ha observat una correlació negativa entre la participació en videojocs i el desenvolupament social dels infants, de manera que un major temps dedicat als videojocs s’associa amb un desenvolupament social més pobre.
Tot i que els videojocs poden respondre a motivacions socials –com la necessitat de connexió o aprovació dels iguals–, una implicació excessiva pot generar un efecte de desplaçament. Això vol dir que les relacions formades dins de l’entorn virtual poden substituir les interaccions presencials, reduint tant la qualitat com la quantitat de la comunicació fora de línia, i dificultant el desenvolupament d’habilitats socials i emocionals essencials.
‘Scroll’ infinit: entreteniment sense descans mental
Plataformes com YouTube, TikTok o Instagram utilitzen el mecanisme del scroll infinit, que elimina qualsevol pausa o final previsible. L’usuari és arrossegat d’un contingut a l’altre, en un flux constant que impedeix la reflexió, la síntesi i el descans mental.
Des del punt de vista neurobiològic, aquest format manté el cervell en un estat de recompensa intermitent, molt similar al que generen les màquines escurabutxaques. El resultat és una atenció fragmentada, una menor tolerància a la frustració i una dificultat creixent per sostenir activitats lentes o profundes, com llegir, escoltar o simplement contemplar.
Roses al cervell
Aquest patró s’accentua especialment durant l’adolescència. Diversos experts han començat a parlar del fenomen conegut com a popcorn brain (roses o crispetes al cervell), un cervell que “salta” constantment d’un estímul a un altre i que perd la capacitat de mantenir-se en un estat de calma o de concentració profunda. L’ús intensiu d’internet durant tres anys estava associat a una disminució del coeficient verbal i de les funcions executives en adolescents, afectant la seva capacitat de regulació emocional, de planificació i de presa de decisions.
Davant aquest panorama, és urgent recuperar espais que fomentin l’activació interna, la creativitat i la connexió amb el món real. No es tracta de prohibir la tecnologia, sinó de canviar-ne l’ús.
El joc lliure, el temps a la natura, la lectura i les activitats artístiques continuen essent aliats fonamentals del desenvolupament. De fet, una recerca de la Universitat de York va mostrar que llegir estimula significativament més la imaginació infantil que veure vídeos, tot i que el contingut sigui similar.
L’explicació rau en la necessitat d’omplir amb la ment el que no es veu, d’imaginar rostres, veus i escenaris —una activitat mental molt més activa i rica que la simple recepció visual.
Recordatoris de descans per a mirar els núvols
També des del disseny digital s’estan començant a introduir canvis. Algunes aplicacions incorporen “friccions” intencionades, com botons de pausa, recordatoris de descans o limitacions temporals, amb l’objectiu de reduir el consum automàtic i fomentar un ús més conscient. Aquestes estratègies poden ser útils, però han d’anar acompanyades d’una educació digital que ensenyi a infants i joves a reconèixer quan una eina els serveix i quan els atrapa.
Potser mirar els núvols en estiu no tornarà a ser mai el mateix, però encara podem preservar aquell esperit de contemplació, de joc obert i de creativitat sense límits. Això exigeix temps, espais i, sobretot, una aposta col·lectiva per defensar el valor del que no és immediat ni rendible. La imaginació no és un luxe; és un dret i una necessitat per créixer lliures.
Manuel Jiménez García, Investigador postdoctoral i professor de l’àrea de fisiologia, Universitat de les Illes Balears; Guillermo Vicens Gómez, Predoc del Laboratorio de Neurofisiología., Universitat de les Illes Balears; Juan Carlos Gonzálvez Almodóvar, Predoc en el Área de Neurociencias, Universitat de les Illes Balears y Sofía García Martínez, Predoc en el Laboratorio de Neurofisiología, Universitat de les Illes Balears
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.
