La revista degana en valencià

Quan s’ataülla l’ànima

14/09/2020

Gómez Sahuquillo, Miguel,  Imatgeria mariana en la Ribera del Xúquer, 2020, 208 pp., ISBN: 978-84-09-17836

Si poem l’evangeli de Joan o de Lluc, queda reflectit com «els fets dels Apòstols i l’Apocalipsi ens parlen de la importància de Maria en la història de la salvació i la vida cristiana». Res més lluny de la realitat, un dels primers llibres a editar-se enguany, Imatgeria Mariana en la Ribera del Xúquer (2020) –publicat abans de l’esclat de la Covid-19– a ulls d’ara esdevé «anunciació» i bàlsam a parts iguals.

La representació de la divinitat tix la didàctica de la cultura religiosa occidental. Al País Valencià, des del turó medieval del Puig fins al barroc, comptem amb una rica imatgeria mariana que ha esdevingut símbol i senya d’identitat dels pobles nostrats. Això no obstant, encara ara –entre típics i tòpics arbitraris– és complicat trobar estudis objectius i desapassionats que posen en relleu el patrimoni religiós dels valencians.

L’autor de l’estudi, Miguel Gómez Sahuquillo, arqueòleg i doctor en història de l’art, bandeja abstraccions per analitzar i documentar amb minuciositat les imatges gòtiques, renaixentistes i del barroc primerenc. D’aquesta manera, a mesura que avancen els capítols del llibre, es copsa una evolució creixent des de les imatges rígides i estàtiques fins a una «humanització major on ja en les figures sedents, la d’Algemesí i la de Carlet, percebem en elles, un canvi que consisteix en un allunyament de la tradició romànica i un apropament a l’estil gòtic ple».

Tant és així que Gómez Sahuquillo elabora una detallada anàlisi contrastiva a través de la qual aplega dades que determinen que gran part de les imatges del país del Xúquer «varen rebre l’estil artístic i la tradició gòtica importada d’Europa, concretament de França», una introducció que fructificà gràcies a la vitalitat de la corona catalanoaragonesa.

Aquell temps vibrant l’escriptor el deté en la imatge de la Mare de Déu del Castell de Corbera, poble d’on és paisà. Aquesta santa Maria, obra del gòtic internacional a la francesa, és una peça d’esplèndid valor que forma part del mosaic de marededéus trobades del territori valencià (fou trobada pel rei Jaume I al castell de la citada vila). En aquest estadi, l’autor no s’està d’analitzar la figura tot oferint un text farcit de referències a la fortalesa, ja que n’ha esdevingut un dels màxims experts.

A mida que avança el temps, canvia la percepció i la representació d’allò que es vol exposar. Amb l’esmentat llibre, Gómez Sahuquillo ataülla l’ànima, observa i exercita l’enteniment per tal d’explicar el perquè de la forma mariana, la representació tostemps del «desig de veure el seu fill tan estimat», com diria sor Isabel de Villena.