La revista degana en valencià

Quan s’imposa la unitat es noten les escletxes

Zequi Castellano

Sóc sincer quan manifeste que unitat, el que es diu unitat, sols la vaig veure en les primeres files darrere la pancarta desmuntable de color blanc que incloïa el desig de la civilitat barcelonina i catalana en el seu conjunt i, si ho mires bé, ni això.
Perquè, ¿quina unitat es pot veure entre persones que pertanyen a col·lectius tan diferents i diversos abocats al servei de la comunitat? ¿Quina unitat pot haver entre mossos, bombers, protecció civil, sanitaris, guàrdia civil, policia nacional, taxistes, botiguers i hostalers… a no ser que els junte un fet extraordinari com el que ens referim?
Com es pot veure, la unitat, quan s’imposa, sols aprofita per fer de pantalla o per protegir, com en aquest cas, el que s’han obstinat en anomenar “segona capçalera” de manera vergonyant, perquè aquesta,ni portava pancarta, ni mostrava cap mena d’unitat, en estar presidida per una persona considerada per damunt del bé i del mal, capaç de negociar “grans tractes” amb països que donen suport i alimenten el terrorisme, a canvi d’un plat de llentilles o de la construcció d’un tren d’alta velocitat o una canalització entre mars, posem per cas.
La unitat, en el conjunt dels territoris hispans, sempre ha estat fictícia i mentidera. Bé que ho sabem des que Isabel i Ferran ho van imposar a base de sang, patiment i opressió ideològica. La unitat sempre ha aprofitat, històricament, per treure els quinzets als jueus i gent acabalada, en favor del col·lectiu més minoritari de la societat peninsular: la monarquia i les seues gestes.
I és que l’altiplà, amb la seua maquinària bèl·lica al darrere, ha posat l’accent opressor cada cert temps. Tenim un altre exemple amb l’antecessor de l’actual monarca, dipositari d’un idèntic nom, però un grau menor en l’ordinal que els classifica, quan ajudat per tropes i diners francesos, va decidir “unir” la corona d’Aragó a base del Decret de Nova Planta.
No cal anar tan lluny; el pare de l’actual monarca i també “monarca emèrit caça elefants” sovintejador de l’escala fernandina i naturista enxampat a la coberta del Bribón, també va fer de les seues al voltant de la unitat: “nunca se obligó a nadie hablar en castellano”. Segurament per això, el cap més alt de tota la manifestació de Barcelona, procura xampurrejar el català i l’èuscara, encara que siga en menor nivell que s’expressa en anglés.
Unitat, el que s’hi diu unitat, no n’he vist a la concentració de Barcelona. Allà, tothom hi estava per algun interés social, polític o fins i tot econòmic. La mal qualificada “segona capçalera” no mostrava cap altra cosa que una suma de conveniències. Vista des del punt més alt de la mateixa, identificat pel borbó, res tenia a veure la part esquerra de la dreta, Bé que ho deixava clar la disposició estratègica d’aquelles joves que segmentaven cada tramada ideològica o territorial.
No he vist unitat a la manifestació oficial qualificada d’antiyihadista, tot i que a la llum del món, “no tenim por” marcarà una fita important, un abans i un després (com solia dir insistentment Canal 9) en les referències periodístiques als luctuosos fets del 17 d’agost de 2017.
Si molt m’estiren de la llengua, afegiré que, una vegada més, la unitat imposada a base de gabinets de premsa, serveis ingents de seguretat o cintes i tanques que estratifiquen els assistents a un acte considerat com a multitudinari, però no excepcional (mig milió de persones segon la Guàrdia urbana) sempre deixa veure totes les escletxes que els organitzadors no saberen gestionar del tot, per molt que el senyal únic oferit per la televisió nacional de Catalunya, procurara ser el més asèptic impossible.
Finalment, diguem-ho clar: la monarquia espanyola, fa anys que no concita la unitat als vells territoris de la Corona d’Aragó. Han estat massa segles d’esquena a aquesta realitat i només l’han utilitzada per engrandir els seus interessos, des de la monarca qualificada com a “la catòlica” fins ençà.
Ara, Catalunya passarà la pàgina del dol i tornarà al solc natural que l’haurà de portar cap a l’expressió màxima de l’autonomia; cap a la desconnexió i la independència.L’11 de setembre es veurà amb la manifestació preparada, que superarà amb escreix el mig milió que ha dit la Guàrdia Urbana que han acudit a manifestar que no hi ha por. Efectivament, els catalans ja no tenen por.