Quan un ratolí posa mig poble nerviós

Hi ha malalties que entren en la conversa pública com un elefant dins d’una paella: de sobte, tot el món en parla, ningú sap exactament què passa i apareix un cosí que assegura haver-ho llegit “en un fòrum molt seriós”. L’hantavirus és una d’eixes paraules que, només sentir-la, ja pareix el nom d’un grup de heavy metal nòrdic o d’una criatura final d’un videojoc dels noranta.

Però no. És un virus real, poc freqüent i relacionat sobretot amb rosegadors.

I ací és on la societat moderna reacciona com sempre: abans d’escoltar un metge, preferim convertir-nos en experts en epidemiologia gràcies a tres vídeos de TikTok i una cerca a les dues de la matinada.

El problema no és l’hantavirus. El problema és Internet quan tens febra de 37,2. Escrius “mal de cap lleu” i en menys de cinc minuts Google t’ha diagnosticat tres malalties tropicals, un desequilibri energètic i la possibilitat d’haver sigut mossegat per un animal extingit.

També cal dir que els ratolins tenen molt mala fama. Tu veus un hàmster en una gàbia i dius “ai, que adorable”. Veus un ratolí en el garatge i de sobte pareix que haja arribat la pesta medieval. El pobre animal no té màrqueting. Cap pel·lícula de Disney l’ha ajudat prou, excepte Mickey Mouse, que viu tranquil·lament sense que ningú li demane una PCR.