Quaranta-set anys de SAÓ: 500 números

Si busquem el significat de la paraula saó al diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua podem llegir: ‘estat d’una cosa que ha arribat a la maduresa, a la perfecció. Grau d’humitat d’una terra, suficient perquè produïsca fruit, especialment després d’haver plogut’.

Abans de continuar, hem de tindre un record molt, molt especial per a Josep Antoni Comes, Antoni Ferrer i Cristòfor Aguado, que van fer Saó, intensament, i ara ja no estan entre nosaltres. Va ser una gràcia el fet de poder passar tants anys amb ells tres.
Un grup de persones, allà per l’any 1976, es van embarcar en una aventura periodística. Volien traure al carrer, a la societat, uns papers que serviren de reflexió. Josep Maria Soriano va fer vindre Josep Antoni Comes des de Madrid, i a poc a poc començà l’aventura. Els que no vam viure els inicis estem convençuts que no devia ser fàcil pel moment polític i per la postura de l’Església oficial d’aleshores, de quasi tots els moments. En un altre article podran llegir la història, la cronologia de la publicació. Nosaltres volem veure el que han estat les darreres dècades de Saó.

Per a les persones que fem Saó, realment, tant les reunions del Consell de Redacció com les converses anteriors i posteriors han estat una escola de formació personal. Gràcies a la convivència i el treball, tots nosaltres hem aprés de tots nosaltres. I els més antics del Consell actual recordem un grapat d’anècdotes, de dinars, de les tancades del Consell de Redacció, dels sopars dels premis que donàvem anualment, de comentaris sucosos d’eixos que es queden a la memòria i després t’ajuden a comprendre el món, posem per cas.

No negarem que, en moltes ocasions, les nostres discussions volien, simplement, arreglar el món, o com a mínim, comprendre’l. I discutíem, i posàvem damunt la taula les nostres diferències i, en acabar i arribar a acords, ens acomiadàvem fins a la següent reunió.

Dir els noms de les persones que han passat pel Consell de Redacció seria fer una llista molt llarga. Paga la pena dir que continuem intentant sumar-hi dones perquè pensem que és fonamental la seua presència i la seua visió de la societat. Presen Sena, Irene Manclús, Teresa Ciges, Teresa Guerrero i Beatriu Carreño han estat i estan. I estem ben contents i agraïts d’haver comptat i de comptar amb elles.

Hem intentat, humilment i sempre tenint presents les nostres possibilitats, anar adaptant-nos als nous temps i a les noves tecnologies. Alguns de nosaltres encara recordem les discussions, les llargues discussions, per a la compra del primer ordinador. Hui, disposem d’una pàgina web activa i atractiva, tenim presència a les xarxes socials i tot això ens ajuda a ser visibles i llegibles a tot el món. És com un servei més al país i a la llengua perquè ens puguen llegir des d’Alacant o des de Singapur. I estem ben pagats de poder utilitzar la tecnologia per al nostre servei.

La revista en paper continua eixint cada mes. Pensem que l’empresa Grafema fa un molt bon treball de maquetació i disseny de l’interior i de les portades, i són els artífexs d’una revista de lectura amable, amb articles de nivell segons la matèria que tracten. També és molt important per a nosaltres el Quadern mensual, en el qual analitzem un tema concret que pensem que pot interessar els nostres lectors i lectores.

Per tot el que hem dit adés, volem continuar sumant i aportant. Podran llegir totes les persones que han escrit a la revista. En són més de tres mil i, humilment, pensem que està el que podem anomenar la intel·lectualitat del país. Sense elles i ells Saó no seria Saó i no hauria arribat a tindre el nivell que té. A totes elles, moltíssimes gràcies.

Sabem que en aquests moments no bufen bons vents des del Palau de Generalitat per a Saó, per a les llibertats, per a la llengua. En som molt conscients. Si Saó sempre ha volgut fer de pont, crear ponts entre les diferències, hui continuem amb les mateixes il·lusions de sumar i arribar a consensos. Està difícil, però les nostres portes i finestres estan obertes de bat a bat. Ens costa d’entendre la por que tenen per una llengua que és la nostra, el valencià. Ens costa d’entendre la por a la llibertat i a les diferències.

Nosaltres, en quaranta-set anys, no hem canviat la postura. I no ho farem ara.
Volem continuar fent coincidir persones i idees, que pensen lliurement, que aporten el seu granet de treball per fer un País Valencià més humà, més solidari, més compromés, més valencià. En això portem quasi cinquanta anys. I ens agradaria continuar, com a mínim, cinquanta anys més.

Presentació número 400 de Saó.

Revista número 500. Març 2024.