Quatre anys després de l’Acord del Botànic. Una mirada des de l’economia

08/07/2019

L’11 de juny de 2015, en un context de dura crisi socioeconòmica i després d’unes eleccions autonòmiques en què cap opció política va assolir una majoria suficient per a formar govern en solitari, es va adoptar l’Acord del Botànic entre el PSPV, Compromís i Podem per tal d’emmarcar les actuacions de la Generalitat Valenciana durant la legislatura i fer possible la formació del nou govern de caràcter progressista. S’hi recollien cinc grans línies d’actuació, entre les quals hi havia la promoció d’un nou model productiu basat en el coneixement, la innovació i la sostenibilitat, a més a més d’una millora en termes de finançament de les nostres institucions. Aquestes són les línies de contingut més clarament econòmic, les quals centraran la nostra atenció.

Per tal d’assolir algun impacte sobre el model productiu, cal fer un gran esforç, durant un bon grapat d’anys, en què es troben implicats de manera coordinada un munt de departaments de la Generalitat, juntament amb altres nivells de govern i altres actors protagonistes dels processos socioeconòmics, com ara els actors socials o les universitats. La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic és qui va assumir el repte i el lideratge d’aquesta actuació coordinada. Després de diverses passes i múltiples contactes, al juliol de 2018 es va aprovar el Pla d’Acció per a la Transformació del Model Econòmic Valencià 2027, un document que recull la diagnosi de situació i l’estratègia a seguir (objectius, línies d’actuació, iniciatives i projectes). La Mesa de Diàleg Social del País Valencià, un Comité Tècnic de nova creació i el compromís d’elaborar un informe anual d’impacte són peces fonamentals per al seguiment i l’avaluació d’aquest pla.

Tot això són eines valuoses per al necessari canvi de model productiu. Ara bé, més enllà d’aquest marc formal, cal aprofundir en els canvis reals, i fer-ho en diverses direccions. Pararem atenció en unes poques, les més representatives. D’una banda, cal la coordinació efectiva i real de múltiples departaments de la Generalitat, la qual cosa implica fer un pas més enllà de la participació en el Comité Tècnic esmentat adés. D’una altra, cal ser conscients que el canvi de model productiu al país es farà efectiu a partir de transformacions productives dels distints territoris. Caldrà, doncs, conformar estructures comarcals encarregades de l’estímul i la supervisió d’aquestes transformacions territorials, i alhora garantir la coordinació efectiva entre aquestes estructures comarcals i l’entitat responsable a escala autonòmica del canvi de model productiu. Matèries en les quals estem molt verds encara. Finalment, estem mancats de compromisos i dotacions pressupostàries suficients que alimenten els diferents projectes. I això topa amb el mur que representa l’actual sistema de finançament autonòmic, on no hem vist cap progrés malgrat els continguts de l’Acord del Botànic.

Ara, després de les eleccions d’abril de 2019, amb una composició de les Corts Valencianes que obliga a definir un nou acord de legislatura, cal un impuls polític ferm i decidit que es concrete en transversalitat, territorialitat i finançament en dosis suficients per a afrontar amb èxit els reptes econòmics que tenim al davant. Així i tot, s’haurà de treballar més d’una legislatura per generar resultats: als anys huitanta ja es parlava de propiciar el canvi de model productiu i encara no hem assolit progressos significatius. Tenim en les nostres mans fer-ho millor aquesta vegada.

Article publicat al número 449