Què és la IA?

Per tal d’assolir-ne un coneixement més aproximat, primer caldrà que tractem de contestar aquesta pregunta. Es coneix com a intel·ligència artificial (IA) la part de la informàtica dedicada a desenvolupar la capacitat extrema d’algorismes i computadores per a processar quantitats inimaginables d’informació ordenada, com els anomenats Big Data, i prendre decisions intel·ligents amb la finalitat d’emular habilitats fins ara tingudes com a pròpies d’una ment humana: relacionar dades, elaborar informes, crear imatges i sons semblants a veus humanes o música artificialment feta, en definitiva… pensar com els humans?

Ja coneixíem els telèfons intel·ligents (smartphones) o millor, interactius, i els assistents de veu, entre d’altres, però per arribar a poder emprar aquesta mena de dispositius han hagut de passar molts anys i, com passa amb altres enginys creats pels humans, en realitat són la culminació de diferents tecnologies. Un telèfon intel·ligent funciona com un petit ordinador de butxaca que incorpora els darrers avanços en ciència de la computació i la microelectrònica, juntament amb el desenvolupament de bateries elèctriques de menor grandària i màxima duració i les pantalles tàctils, cada vegada més sofisticades, igual com la major qualitat de les càmeres fotogràfiques i els altaveus que, en conjunt, milloren les prestacions d’aquest gran invent, per cert, no predit per cap de les històries de ciència-ficció més conegudes.

El seu desenvolupament s’ha produït arran de la possibilitat de crear programari amb potència suficient per a processar milions de bits d’informació fins a emular la intel·ligència humana mitjançant tasques com les ja citades. No obstant això, persisteix el dubte entre els teòrics sobre la capacitat real per a fer una tal emulació. El coneixement humà és força complex i són múltiples les tasques que determinen el tipus d’agent intel·ligent. Sovint, els dispositius d’IA emulen diferents processos dels éssers vius. Hi ha les respostes executades per defecte per a cada entrada, a la manera dels actes reflexos en els éssers vius. També hi ha els algorismes genètics que són anàlegs a l’evolució de les cadenes d’ADN i les xarxes neuronals artificials, anàlogues al funcionament físic del cervell. També hi ha els processos de raonament mitjançant la lògica formal, semblant al pensament abstracte humà.

A més, hi ha diferents tipus de percepcions obtingudes per sensors físics en màquines, pulsacions elèctriques o òptiques, o també per entrades i eixides de bits d’un programari. Exemples d’això en trobem en el control de sistemes, la planificació automàtica, el reconeixement d’escriptura o de parla i el reconeixement de patrons.

Els sistemes d’IA són part de la rutina en camps com l’economia, medicina, enginyeria i la milícia i s’han aplicat a una gran varietat d’aplicacions de programari, jocs d’estratègia com escacs d’ordinador i altres videojocs.

Les característiques de la IA fan que siga una eina molt potent per a desenvolupar el coneixement humà. Aleshores, per què hi ha tantes veus que s’han pronunciat amb prevenció i crítica envers les conseqüències del desenvolupament d’una tecnologia “nova” que se’ns en podria escapar de les mans? En propers articles mostrarem diferents postures envers els perills i els avantatges de la IA.

 

FOTO: Per a realitzar aquest projecte del 2018 de l’artista Joseph Ayerle, la IA hagué d’aprendre els patrons de colors i pinzellades característics del pintor renaixentista Rafael. El retrat mostra la cara de l’actriu Ornella Muti, “pintada” per IA a l’estil de Rafael, és a dir, com l’hauria pintada ell a la seua època.

By Lasemainecomtoise (wikipedia name), in real life the artist Joseph Ayerle – Own work, Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=94186985

Revista 497. Desembre 2023.