Què farem amb la jornada laboral?

En els darrers anys ha tornat a fer-se un lloc en el debat social i en les agendes d’alguns partits polítics la conveniència d’encetar un procés de reducció de la jornada laboral. Ara bé, per situar-nos en el debat, res millor que començar per identificar tant els grans trets del marc legal regulador de la jornada laboral com els resultats de la seua aplicació. Quant al marc legal, a hores d’ara, al conjunt de l’Estat espanyol i, per tant, també al País Valencià, amb caràcter general: a) la durada màxima de la jornada ordinària de treball és de quaranta hores setmanals de treball efectiu, en mitjana a partir del còmput anual; b) la jornada diària no haurà de superar les nou hores (llevat d’acord amb la representació de la plantilla), i c) a la jornada diària es poden afegir hores extraordinàries (amb un límit de huitanta hores anuals). Al gràfic 1 podem apreciar com aquest marc legal inclou un ventall ampli i divers de jornades laborals en 2023.

En el primer trimestre d’enguany hi ha quasi 20,5 milions de persones amb treball remunerat a l’Estat espanyol. Atenent la durada de la seua jornada setmanal, com s’aprecia al gràfic 1, de cada 100 d’aquestes persones ocupades, 4 no saben respondre quina és la seua jornada, 8 no han treballat cap hora (per trobar-se de baixa, en vacances…), 6 han treballat menys de 20 hores, 9 entre 20 i 29 hores, 22 entre 30 i 39 hores, 45 entre 40 i 49 hores i quasi 7 han treballat 50 hores o més. Ja hi ha, per tant, persones amb jornades setmanals curtes (bastant més reduïdes que la jornada setmanal ordinària), més freqüents entre les dones que entre els homes. I també casos de jornades més llargues que l’ordinària, en aquest cas més habituals entre els homes que entre les dones. És en aquest escenari on es planteja la conveniència d’avançar cap a la reducció del temps de treball, i on alhora s’hi han encetat iniciatives i projectes per tal de fer passos en aquesta direcció. Un d’aquests projectes al nostre país ha estat promogut des de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana, que en 2022 va obrir una línia de subvencions adreçades a aquelles empreses disposades a reduir la jornada laboral setmanal, fins a les 32 hores, amb el manteniment del salari. L’esmentada subvenció té una durada de tres anys, tot i que va perdent vigor amb el pas del temps, i en compensació s’exigeix a les empreses el compromís de definir un pla adreçat a aconseguir millores tècniques i organitzatives que derivaran en un increment substancial de la productivitat del treball (el producte obtingut per hora treballada).

Aquesta línia de subvencions es marca objectius en un triple àmbit. El primer, l’increment de la productivitat de les entitats i unitats productives de la nostra economia, i alhora l’atracció i la retenció de talent. El segon, la millora de la conciliació de la vida laboral i familiar. I, el tercer, la reducció de les emissions de CO₂, en el cas que la reducció de jornada s’acompanye d’una disminució dels trajectes d’anada i tornada al treball. Ara bé, malgrat formular aquest triple àmbit d’impacte de la iniciativa, les accions concretes apunten de forma clara al primer dels fronts, deixant en un pla molt secundari, i fins i tot opcional, els altres dos.

Cal valorar molt positivament la revifada del debat i l’inici d’experiències per tal d’avançar-hi. Ara bé, també cal dir que hi ha detalls del camí encetat que cal repensar. En un text tan breu com aquest em centraré només en els objectius i deixaré per a un altre moment noves consideracions. En aquest sentit, cal esmentar que als 20,45 milions de persones ocupades hem d’afegir més de 3 milions (3,13 concretament) de persones aturades. Són 3 milions de persones que no treballen cap hora setmanal de forma remunerada, de manera que el gràfic 2 mostra de manera més clara la situació actual de la jornada laboral tenint en compte tant les persones ocupades (PO al gràfic) com les aturades. I tot això ens fa recordar que anys enrere la reducció de jornada va assumir com un dels objectius principals la creació d’ocupació o, en altres paraules, el repartiment de les oportunitats laborals existents. Si tenim en compte tant les persones aturades com les subocupades (aquelles que tenen una ocupació però amb una jornada reduïda i que desitjarien treballar la jornada completa), no s’entén que en el debat actual haja quedat fora l’objectiu de la creació d’ocupació.

Benvingut siga el debat i els passos endavant en la direcció d’una societat millor. Els reptes actuals no són menors: atur, subocupació, pobresa, mals arranjaments familiars, pautes de mobilitat que no són gens sostenibles, allargament en l’edat de jubilació, entre altres més. I, per tant, la resposta ha de ser de caràcter estructural, anar més enllà del curt termini, definir-se i instrumentar-se a escala estatal o fins i tot europea i comptar amb un protagonisme destacat dels actors socials. Cosa a banda és l’impacte que sobre aquesta mena d’iniciatives públiques tindrà l’actual canvi de color polític a la Generalitat Valenciana.