Tens 0 productes a la teua cistella
L’assumpte viscut a la Mancomunitat de la Vall del Vinalopó no és un fet aïllat, sinó el símptoma d’una administració que continua tractant els drets lingüístics dels valencians com una molèstia. Analitzem el cas d’Elda i la guia pràctica de Plataforma per la Llengua per a defensar la dignitat a les oposicions.
Examinar-se d’una oposició és, per se, un exercici d’alta tensió on cada segon, cada concepte memoritzat i cada bri de concentració poden decidir el futur professional d’una persona. Arribar a l’aula, seure davant el paper i alçar la mà per demanar l’examen en la teua llengua no hauria de ser cap gest heroic ni cap motiu de conflicte. Però al País Valencià, l’exercici d’un dret elemental continua sent, massa sovint, una cursa d’obstacles afegida que desestabilitza l’aspirant abans ni de començar a escriure.
Davant la persistència d’aquesta mena d’incidències, Plataforma per la Llengua ha impulsat des de València una campanya a les xarxes socials per a recordar una veritat jurídica indiscutible: poder fer les proves selectives en valencià no és cap favor ni concessió institucional, sinó un dret reconegut plenament per la legislació vigent. La llei empara la lliure elecció de qualsevol de les dues llengües oficials i obliga les institucions a facilitar els enunciats en la llengua sol·licitada.
El cas d’Elda
La iniciativa neix arran de la gravetat d’un cas recent registrat a la Mancomunitat Intermunicipal de la Vall del Vinalopó. El passat 16 de juny es van celebrar les proves per a cobrir les places de Mestre/a de Taller Prelaboral i de Paper Artesanal del centre ocupacional El Molinet, a Elda. Una de les aspirants, que havia demanat expressament fer els exàmens en valencià, es va trobar amb la sorpresa que els enunciats només estaven disponibles en castellà.
Obligada a reclamar el seu dret abans de l’inici de l’exercici i sense aconseguir que se li facilitara la versió en la seua llengua, la candidata va decidir redactar la prova en valencià. Això no obstant, el desgast emocional, la discussió prèvia i la situació de desemparament van afectar directament la seua capacitat de concentració, impedint-li opositar en condicions d’igualtat respecte a la resta d’aspirants.
Davant aquesta flagrant vulneració, l’equip jurídic de Plataforma per la Llengua va presentar dos recursos d’alçada per exigir l’anul·lació dels exàmens i el reconeixement de la falta. Tanmateix, la resposta de les institucions locals ha sigut el silenci administratiu, un menyspreu que ha obligat a elevar el cas davant el Síndic de Greuges mitjançant dues queixes formals. Així mateix, s’ha denunciat el portal web de la Mancomunitat per mantindre incompliments en la disponibilitat de la documentació oficial en valencià.
Full de ruta: com actuar davant la vulneració en un examen
Davant la passivitat de les institucions, la campanya de Plataforma per la Llengua aporta un full de ruta per a blindar jurídicament els drets dels opositors des del primer minut. El protocol comença a la mateixa aula d’examen, on cal comunicar immediatament la incidència al personal responsable abans de l’inici de la prova i exigir expressament que es faça constar en l’acta oficial tant la petició de l’aspirant com la resposta rebuda. Així mateix, és fonamental formalitzar una queixa per escrit en el full d’incidències —conservant-ne sempre una còpia segellada— i, si finalment no s’ha permés fer la prova en la llengua triada, presentar com més prompte millor un escrit formal per registre d’entrada davant l’administració convocant, guardant el justificant i tota la documentació de la convocatòria. Per a canalitzar les impugnacions i els recursos d’alçada escaients, l’entitat posa a disposició de les persones afectades l’assessorament del seu equip d’advocats mitjançant la bústia queixes@plataforma-llengua.cat.
Els ciutadans no podem limitar-nos a ser meros espectadors de la burocràcia. És senzillament inacceptable que un opositor valencià haja de malgastar energies i assumir un patiment afegit el dia que es juga el seu futur professional. Les administracions públiques valencianes no necessiten més excuses ni declaracions d’intencions: necessiten establir d’ofici protocols clars i efectius que asseguren la presència del valencià en tots els processos de selecció pública des del primer minut. La igualtat de drets no es pacta ni es prega; s’exerceix i es garanteix.
