La revista degana en valencià

Què li passa a la ciutat de València?

13/06/2022

Que la ciutat de València ha canviat molt en els darrers set anys, no n’hi ha cap dubte. Hi ha proves més que evidents tant de les transformacions físiques que van des de l’extensió dels carrils bici al Parc Central o la remodelació d’alguna de les places més significatives. I també hi ha transformacions dels intangibles, com l’estil de govern, que d’un model arrogant i tancat ha passat a un altre de molt més deliberatiu, horitzontal i obert als diferents agents, la qual cosa es pot veure en la possibilitat dels ciutadans d’accedir al balcó de l’Ajuntament. I també, per altres indicadors derivats de les aplicacions pressupostàries o els terminis de pagament o de l’evolució de les taxes d’ocupació, tenim constància que ha millorat tant l’eficiència i l’eficàcia com l’equitat de les polítiques públiques municipals. Aquestes transformacions necessàries i significatives, però, representen un canvi del model econòmic de la ciutat?

Per alguns indicis, sembla que no massa. Ja sabem que la ciutat no ha avançat pràcticament gens en el model de governança metropolitana –com ens recorda constantment el professor Josep Sorribes–, ni ha transformat la planificació urbanística general, ni ha estat especialment innovadora en el desplegament d’alguns plans parcials, ni tampoc la nova estructura pressupostària canvia excessivament la prèvia, i totes aquestes qüestions estructurals entrebanquen de manera significativa la possibilitat d’orientar una transformació sistèmica del model productiu urbà.

El resultats, per tant, són parcialment decebedors. Si prenem com a indicador sintètic la productivitat del factor treball en termes de paritat de poder adquisitiu –que podria ser un bon indicador de l’eficiència del model econòmic productiu urbà– i comparem amb altres ciutats espanyoles i europees, podem comprovar que València no té un comportament molt brillant des del canvi de 2015. És cert que, entre 2008 i 2018, aquest indicador creix un 13 %, quan el creixement mitjà de les ciutats europees és del 7,7 % i que estem a nivells d’altres grans ciutats europees com Berlín o Lisboa. I és cert que, probablement, quan s’actualitzen les dades, la situació millore. Però, podem comprovar que, d’alguna manera, València es desacobla del creixement dels darrers anys de Madrid i Barcelona.

Gràfic 1. Evolució de la productivitat urbana del factor treball en paritat de poder adquisitiu ($). Font OCDE

La falta de claredat i agilitat d’alguns projectes urbans que plantegen transformacions productives, com el districte de la creativitat i la innovació a la Marina, la Ciutat de l’Artista Faller com a centre de producció de manufactura creativa lleugera, el districte del disseny i les indústries creatives a Velluters o el districte de la innovació al polígon de Vara de Quart, provoquen que transformacions reals que estan produint-se a la ciutat finalment no tinguen efectes mesurables en els indicadors econòmics. És moment de coordinar, concentrar recursos i atenció i forçar una espenta decidida.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top