Fragment del cartell de l’exposició ‘Vinaròs.jpg. La mirada fotogràfica de la gent del poble’.
Què passaria si tot un poble es posés a buscar fotografies? Potser descobriríem que les imatges que semblen més corrents són, en realitat, les que més ens defineixen. Les fotografies són fragments de vida atrapats —en paper o en digital—, testimonis muts d’allò que hem sigut i del que, d’alguna manera, encara som. Ho hem comprovat arran de la recent DANA a València, quan moltes famílies van perdre els seus àlbums familiars entre el fang. Aquelles imatges contenien records de tota una vida: les noces d’uns pares, les festes d’un barri, la primera comunió d’un fill o els estius a la platja. Allò que semblava quotidià, de sobte esdevé essencial perquè forma part de la nostra memòria.
A Vinaròs, el projecte “Vinaròs.jpg. La mirada fotogràfica de la gent del poble” parteix justament d’aquesta premissa: la memòria col·lectiva es construeix a partir de les històries personals que cadascú guarda en els seus àlbums i calaixos. Gràcies a la implicació veïnal, diferents famílies vinarossenques han tornat a obrir caixes de fotografies, han regirat armaris i han revisat les galeries de telèfons mòbils. El mosaic d’aquestes fotografies de tantes famílies ha fet reaparéixer imatges entranyables, com aquells anys vint del segle passat en què les dones estenien llençols a una platja de pedres.
‘Qui o faria avui, extendre la roba limpia damunt de les pedres del varadero…’, Col·lecció Joaquín Simó. Fotografia pertanyent a l’exposició ‘Vinaròs.jpg. La mirada fotogràfica de la gent del poble’.
El més sorprenent és adonar-se de com mira la gent del poble el seu propi poble. En moltes d’aquestes fotografies, els carrers i les places apareixen com a escenari vital i no sols com a fons urbà: la plaça de l’Ajuntament com a lloc de trobada, el passeig marítim com a punt neuràlgic de socialització a pesar del pas del temps, etc.
Així, aquelles fotografies aparentment quotidianes —un xiquet jugant, una dona posant davant la plaça de la Mera, una família passejant vora el mar— adquireixen una nova dimensió. Deixen de ser només records individuals per convertir-se en fragments d’identitat compartida. Cadascuna d’elles és una peça del mosaic que ens ajuda a comprendre com hem viscut i com hem transformat socialment i urbanísticament Vinaròs al llarg de les dècades. I tu, com mires el teu poble?
L’exposició “Vinaròs.jpg”, que es pot visitar a l’Espai Vives de la Universitat de València fins al 16 d’octubre (de dilluns a divendres, en horari de 09:00 h a 20:00 h), té com a objectiu reivindicar la fotografia com a eina de memòria, de diàleg i de reconeixement. Perquè quan tot un poble es posa a buscar fotografies, no només recupera imatges. Recupera històries, espais que ja han desaparegut, tradicions oblidades i, sobretot, la consciència que, com canta Raimon, “qui perd els orígens, perd la identitat”.