La revista degana en valencià

Que vinga, que vinga la llum

09/12/2019

 

L’estrofa de la cançó d’“Al Tall”, la que diu “que vinga, que vinga la llum i al senyor alcalde li donen…”, fou el crit que resumia el desig de la ciutadania d’uns ajuntaments democràtics, i que donaren solucions als problemes que es patien als nostres barris. Era alhora, una voluntat, al nostre cas, per recuperar la nostra cultura i la identitat valenciana a les ciutats i pobles.

Ara tenim uns ajuntaments elegits democràticament, abans no, teníem uns ajuntaments ocupats en una gestió escassa de les necessitats urbanes, amb corrupció permanent, sotmesos a un desenvolupament sense cap control, creant en prou casos autèntics ghettos, amb mancances elementals de serveis públics. Recordem, a mena d’exemples, la manca de serveis sanitaris, els passos a nivell -amb aquell greu accident a Xirivella, amb més de vint morts-, contaminacions per fàbriques, manca de semàfors… Hi havia, doncs, dèficit democràtic i de serveis.

Han passat quaranta anys des de les primeres eleccions locals, calia acabar amb les restes del franquisme municipal, això no fou tan immediat com esperàvem, haguérem d’aguantar fins la primavera del 79. Va haver-hi eleccions, com la premsa ha destacat al celebrar l’efemèride. Hem aconseguit manifestes millores, i la representació local de les  forces i entitats polítiques és una realitat. En això hem avançat, no obstant, hem vist  casos de corrupció i de malbaratament. La ciutadania vota cada quatre anys, i amb molta timidesa es van obrint espais de participació.

Una certa part de la ciutadania, però, pensem que continuen existint  assignatures pendents. D’acord amb què cal més capacitat financera, i de mitjans, tal com des de moltes instàncies es reivindica, però, també hi ha un conjunt de qüestions a revisar, que tenen  a veure al model legal existent, un model imposat per una visió basada en la tradició del centre peninsular, enfrontada amb la nostra, la d’uns consells municipals no presidencialistes. La legislació de règim local està impregnada de tics autoritaris i poc participatius, i el Reglament d’Organització i Règim Local, nascuts ja en democràcia, es queda més que curt.

La ciutadania, i els membres de les corporacions locals, i no solament els alcaldes o les alcaldesses, haurien de funcionar més conjuntament amb el teixit social. Hi ha Juntes de Districte, a les grans ciutats, per cert, amb poca o nul·la capacitat de decisió, aleshores, un camí seria dotar-les de funcionalitat i l’elegibilitat de les persones que les formen. Regulacions de coses concretes, com és el cas de la moció de censura, i la possibilitat de trànsfugues, serien temes  a revisar entre altres.

Bé, en resum, que hi ha millores, què han estat possibles per la feina de moltes persones, i no sols per la figura dels alcaldes o alcaldesses, sinó de les entitats veïnals, i de moltes altres aportacions. En tot això estem d’acord, ara bé, tenim motius per una certa insatisfacció.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top