Qüestions menors

18/09/2020

Tot coincidint en el temps, hi ha dos temes d’actualitat, diguem-ne menors, puix no estan dins els grans titulars del moment, es tracta de la fusió de dues entitats bancàries i el projecte de llei presentat per la “dreta de la dreta” dirigit a la il·legalització dels partits independentistes.

Doncs bé, el cas és ben senzill i simple: Caixa Bank i Bankia enceten el procés de la seua fusió, només es va divulgar aquesta operació, en van generar moltes opinions i comentaries per part d’entitats públiques i privades, així com del món empresarial i la classe política. A casa nostra, pels esmentats estaments aparegueren comentaris favorables, es suscità el desig que la seu continuara al País Valencià. Sembla doncs que la fusió és ja cosa feta, i sembla que el grup amb més potencia bancària, o siga Caixa Bank farà prevaldre els seus interessos.

Doncs, de nou constatem que altre esdeveniment que afecta molts ciutadans es decideix a les altures, en àmbits o espais de poder econòmic, és cert que l’estat també participa al procés, però és evident que les decisions de pes s’ha pres al seu marge. En tant que elector, no puc deixar d’ocultar la meua perplexitat, sols com una consideració inevitable quan es repara en les conseqüències socials que afectaran els treballadors, ja que es preveu el tancament de locals i reduccions de plantilla.

Pel que fa al segon fet que he anunciat, està el tema de la pretensió de la “dreta de la dreta” d’excloure de la legalitat a l’independentisme. La resposta a les Corts de la representant de Bildu la subscric plenament, això ja s’ha fet en altres moments, i hui l’alternativa que busca la independència a Euskal Herria ostenta una representació institucional inqüestionable. A parer meua, i al de molta gent, qualsevol proposta que implica un trencament amb la situació no ha d’estar privada de la seua legalitat, sempre que la seua actuació s’ajuste a les regles de la democràcia parlamentària. És més, la mateixa organització que vol il·legalitzar a altres partits, està gaudint i ha de gaudir de tal dret, altra cosa ben diferent serien els actes de persones o d’instàncies col·lectives, com seria el cas del partit corresponent, contraris als drets humans, o que impliquen l’ús de la violència, en qualsevol de les seues formes.