Qui riu l’últim?

Sempre s’ha dit que “qui riu l’últim, riu millor” i segurament això deu ser veritat perquè, aquest personatge que se’n riu mentre ocupa la darrera filera d’escons del legislatiu valencià en què la ultradreta i la dreta ultra configuren la majoria absoluta, no serà el darrer que riurà; n’estic segur.

En realitat, ell riu des del primer moment; des de primera hora del matí, en què va aconsellar per la línia interna dels components del seu consell d’ineptes, que llançaren dades a dojo cap als mitjans de comunicació, per donar a entendre que estaven al cas de què mai no s’han fet responsables.

Ell riu des del dia d’abans de la tragèdia, quan la Universitat va declarar la suspensió de les seues classes i va permetre que 50.000 persones es quedaren a sa casa i no es mobilitzaren en cotxe privat o en transport públic cap a la ciutat de València.

El parroquià del Ventorro no estava pendent de la gota freda que colpejava les comarques valencianes des de la matinada i, sobre la que els serveis meteorològics havien fet previsions des de 36 hores abans. Ell, mentrestant, reia i els seus “amics i amigues” de l’executiu, lliuraven premis, assistien a reunions i li cobrien l’esquena del que es trobava fent en parador desconegut, “atenent altres assumptes”.

Reia sí, reia des de primera hora i obviava la mobilització de la policia autonòmica que disposa amb 400 efectius i un grup específic per a emergències, especialitzat en auxili i col·laboració en rescats i evacuacions.

Aquell 29 d’octubre de l’any 2024, el Ple del Consell s’havia celebrat i havia ventilat els temes amb tan sols una hora de reunió, ja que a les 10 del matí, l’aleshores president, començava una frenètica activitat d’actes públics, amb bona cosa de discursos i reunions fins a les dues i mitja de la vesprada, quan va marxar al Ventorro i desaparegué fins més de sis hores i mentre ell reia, més de 230 persones s’ofegaven coberts per la força de l’aigua i del fang.

L’altre dia, també reia mentre Baldoví li posava les peres al quart i denunciava aquesta actitud infame d’un servidor públic que no sols no ha estat a l’altura de les circumstàncies, sinó que a més, esdevé vergonyós per a un alt percentatge de la ciutadania.

Riu, riu tot el que pugues ara, perquè els últims a riure seran les famílies afectades per la desaparició dels seus ésser volguts, als qui has menyspreat i menystingut des de primera hora. Riu ara, perquè al remat, el poble valencià riurà més fort i eixe dia arribarà.