Quin color té el futur

Li pregunte a l’amic Paco Baviera, que és un poc bruixot, pel futur i em contesta amb una copla d’Antonio Molina, adaptada: el futuro es muy oscuro el futuro es muy oscuro, ay, porque hay mucho cabrón. En efecte, coincidim que ens preocupa el futur dels fills i sobre tot dels néts, especialment perquè hi ha tant de cabró. És que la gentola del PP no para de fotre’ns i possiblement hi ha dreta per a uns quants anys, li dic. Alguns creuen que Raxoi (en castellà Rajoy) està a punt de rebentar, però són vanes il·lusions, perquè aquest sompo, fent el fava fent el fava, té corda, mentre Rivera li done suport. Li dic si no creu que les picabaralles entre el PP i C’s van de veres i ell creu que no, que tot el que estan fent és teatre, simulacres de desavinences, atacs de banyes i ganes de protagonisme. Tat això serà superat, diu Paco, l’endemà de les properes eleccions, perquè tornaran a fer-se costat els dos partits de la dreta, com ara. Faran exactament el que voldran les elits econòmiques, religioses i militars, que els donen suport. L’única incògnita serà qui tindrà més vots, el PP o C’s. De tota manera, Raxoi (o Feixó) o Rivera, que més dóna? Al cap i a la fi, pensen el mateix. Paco avui està contundent.

Per exemple, en qüestions lingüístiques, li recorde que tant Raxoi com Feixó (en castellà Rajoy i Feijoo) saben que el gallec és la llengua de Galícia i haurien d’aplicar-se la Llei de Normalització Lingüística (14 de juliol de 1983), però, com són uns gallecs blavers (uns espanyolistes, apunta Baviera), malgrat que la llei diu que «els topònims de Galícia tindran com a única forma oficial la gallega», Raxoi, que és de Sanxenxo escriu Sangenjo; quin mal exemple. Rivera, que és un blaver català (o anticatalà), és dels qui denuncien la llei de normalització lingüística catalana i la volen canviar, i no exigir que els funcionaris sàpiguen català, i perseguir els mestres que “adoctrinen” les criatures…. Per cert, encara no m’ha aclarit ningú si és parent dels Primo de Rivera.

Les enquestes que s’estan publicant, que els comentaristes s’encarreguen d’interpretar, cadascú tirant cap a sa casa, ha posat nerviosos uns i altres, a veure qui guanya i qui perd. Jo crec que el que queda molt clar, fins ara, és que enfront de la parella PP-C’s, que el meu amic i jo sabem que finalment pactaran,  la del PSOE-Podem, si volen ballar agarrats, han d’aclarir-se, o no faran ambo (no l’encertaran). Comencem pels socialistes, que s’han socarrat a Catalunya, volent jugar a pares redemptoristes i no han sabut fer altra cosa que seguir el joc dels partits de la dreta, fent-se corresponsables de l’aplicació del 155, de les agressions contra els votants catalans, de la humiliació de Catalunya, de la persecució als seus dirigents… Ja ho han pagat en les eleccions passades i ho seguiran pagant en les properes, a canvi de res, per cert. Per evitar equívocs, els dos coincidim que amb la baronessa sevillana encara ho haurien fet pitjor.

Ada Colau i els podemites també han posat la gamba, amb el sí però no al sobiranisme català. Si s’està a favor del dret a decidir, s’està; sinó, que ho diguen clar, perquè no és pot estar a favor sols a mitges, ni amb condicions; no és pot posar un ciri a Déu i un altre al diable; no es pot dir que s’està a favor del referèndum, però no amb els resultats. O sí o no, o dins o fora. Tampoc han quedat massa lluïts, doncs, i han perdut molta credibilitat, que han pagat i seguiran pagant, sinó s’aclareixen ràpidament. D’acord.

Així les coses, com la falta d’escrúpols que continua demostrant la dreta, amb la immensa, insofrible i miserable corrupció que han practicat i encara practiquen (estem convençut que continuen posant la mà) no els passa factura, perquè els seus votants els ho perdonen tot. Amb la fe catòlica de què s’ufanegen, el seu messianisme espanyolista i amb els suports de la banca i les grans fortunes i, potser amb la complicitat d’algun sant, crec que tenim raó en dir que a la dreta els queda corda.

Baviera em recorda que a tots no els agafen posant la mà al calaix o acceptant suborns a la llum del dia, només agafen als qui tenen “mala pata”, com digué Feixó de Camps: “Paco ha tenido mala pata y lo han pillado”. I als qui agafen, aquests tenen complicitats per a tapar forats, com la destrucció dels discs durs del PP; allargar els processos, fins que decauen o prescriuen; tenir tractes especials, com l’Undargarín i la infanta; rebaixes de presó per bona conducta (?), com Carlos Fabra o Díaz Ferran; disposen dels diners de la corrupció, ocults o camuflats, per a pagar fiances i advocats; etc.

Li recorde a Paco aquell article en què  recomanava a la UCO, als fiscals i als inspectors d’Hisenda, que en les investigacions inclogueren els amiguetes i amiguets dels investigats, els pisos, els comptes bancaris, els registres de la propietat. Deies que molts polítics hi amaguen els diners, a compte dels polvos. I què passa amb la beateria?

La dreta té complicitats al cel, estic segur, diu Paco, que estudià al seminari. Franco comptava amb el braç incorrupte de Santa Teresa, i amb les oracions que li dedicàvem en totes les misses. A qui s’hauran aclamat Aznar i Saplana, per exemple, per a eixir intocats en tots els casos en què estaven involucrats? Quedem que hi pensarem. Sobre Raxoi, estem segurs que una santa no serà, perquè ja hem vist el que opina de les dones i no crec que cap dona santa el vulga protegir; ha d’ésser un home sant. Potser sant Isidro Labrador? Aquest era madrileny (Raxoi és del Real Madrid), i anava a treballar al camp (Raxoi va al despatx), però en lloc de posar-s’hi a treballar, aquells s’ajupia a l’ombra d’un arbre, es posava a resar i els àngels del cel abaixaven i li feien la feina; després anava a cobrar. Raxoi llig el Marca, i altres li fan la feina, i la veritat és que s’assemblen. Sobre el sant protector de Rivera creciem que pot ser Escrivà de Balaguer;, però ho estudiarem.

Respecte de l’esquerra no ens preocupen els sants que puguen protegir-los, perquè llevat de Junqueras, creiem que ningú hi creu. Parlem, però, del que han de fer, al marge de cap intervenció celestials. Paco fa tres propostes: han d’entendre i acceptar que els enemics de l’esquerra són el PP i C’s i que els tenen enfront i no al costat (no poden intentar tornar a pactar amb C’s). També han d’entendre que PSOE i Podem no poden ésser enemics, encara que tampoc cal que es giten junts. Finalment, que han de comptar amb el nacionalisme de l’esquerra perifèrica. De fet, la dreta ho ha fet quan li ha convingut. Si l’esquerra encara no sap el que li convé, és que continuen a Bàbia.

Per acabar hem deixat Puigdemont, que tots dos estimem. Tindrà com a sant protector, sant Narcís, patró de Girona. Puigdemont, a fi de comptes, ha seguit el camí que el sant, que fugí del poder romà cap a Augsburg (a 1.340 km de Girona) perquè si l’agafaven el duien a la presó, acusat de no obeir les lleis romanes.  El president ha fugit del poder espanyol cap a Brusel·les (també a 1340 km), per les mateixes raons. Cal dir que el sant tornà als 9 anys, a Girona, d’on era bisbe i que confiem que Puigdemont ha farà més aviat. Agrairem que algun lector de Saó, que en sàpiga més, opine sobre la teoria dels sants protectors.