L’artista de Pego obri una nova etapa sonora amb una de les peces més viscerals, fosques i polítiques de la música urbana valenciana recent. Un senzill que transforma la ràbia generacional i la memòria de les aules en un cant de resistència que no demana permís.
Recordeu el «1 2 3, castigat cara a la paret» amb què jugàvem als patis de l’escola? Ara ja no és cap joc. En mans de QUINTO (Josep Quinto; Pego, 2000), eixa cantarella infantil es converteix en la paret de càrrega d’una crònica urbana, crua i necessària. Després del recorregut del seu àlbum de debut, DCDV (v), i d’haver sigut reconegut com a Artista Revelació als Premis Ovidi, el cantautor i raper pegolí torna a posar el dit a la llaga amb ‘CASTIGAT’, un senzill que brolla directament de l’ofec i la tensió social actuals.
D’una mestra agredida a la lluita per l’habitatge
El detonant de la cançó no és cap abstracció teòrica: naix de l’agressió policial que va patir una mestra durant les vagues educatives del País Valencià. A partir d’eixe episodi, QUINTO construeix un al·legat contra la brutalitat institucional i la precarietat estructural. En un moment de mobilització als carrers pel dret a un habitatge digne i on una generació sencera se sent expulsada dels seus propis barris i pobles, la cançó funciona com un mur de contenció davant d’un sistema que utilitza la força contra qui decideix no cotitzar en silenci.
A la lletra, l’innocència dels dracs màgics, els parcs temàtics com PortAventura o Terra Mítica i les cançons d’escola xoquen de ple contra la realitat de la carrerada i de l’uniforme:
«Conta-li que li has pegat a una mestra, per voler ensenyar, per voler resistir».
Però en comptes de retrocedir, el tema respon amb la mateixa contundència:
«PAM, PAM! Pega’m més fort, no em fan mal els cops […] no pots arrancar la primavera».
Simbolisme de bancal i cinema de trinxera
‘CASTIGAT’ s’allunya del registre més lluminós d’himnes anteriors com «Tota la nit» per a endinsar-se en una atmosfera asfixiant i de producció densa, signada col·lectivament per Alex Moragues, Enric Alepuz, Guillermo Sanz, Dani Belenguer i el mateix QUINTO. Els beats urbans colpegen sense filtre, acompanyats per un treball audiovisual impecable.
El videoclip, dirigit per Enric Alepuz i Jaime Rodríguez, se situa a la foscor d’una vella caseta de bancal —refugi històric i símbol de la classe treballadora valenciana—, on una xiqueta s’enfronta a un gos rabiós i fora de control. Una al·legoria on la xiqueta encarna el poble, l’educació i el dret al futur, mentre que l’animal representa la institució que mossega la mà de qui hauria de guiar.
Pròximes cites en directe
La presentació de ‘CASTIGAT’ tindrà la seua prova de foc sobre els escenaris en les pròximes setmanes:
9 d’octubre: El Poble Nou de Benitatxell.
11 d’octubre: Concert Final de La Gossa Sorda a Pego.
7 de novembre: Beniarjó Sound.
14 de novembre: Fira Trovam (Castelló de la Plana).
Amb aquest nou llançament, QUINTO revalida la seua maduresa artística demostrant que la música urbana en valencià no sols ompli pistes de ball, sinó que manté intacta la seua capacitat per a actuar com a altaveu de la frustració i la dignitat col·lectiva.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
