La revista degana en valencià

Quints i quintes, una tradició més

20/12/2021

Dies passats un veí trucà la porta a la casa de Vilafamés per a dir-me que a la porta de sa casa estava una maceta de grans dimensions que semblava meua. El fet em sorprengué. Hores més tard vaig escoltar el pas d’un grup de joves cantant “jotes” amb prou rebombori, llavors vaig caure en el compte: eren els quints que feien la seua festa anual, seguint la tradició de la gent reclutada per anar a la “mili”, en la qual als darrers temps congrega a joves dels dos sexes malgrat que ja no tenim servei militar obligatori, per fortuna òbviament. Aquesta festa, tal com la vinc consegüent, consisteix a fer pel poble cercavila amb jotes populars, fer petites malifetes o demanar al veïnat un poc de diners per pagar les despeses de l’ocasió. Com tota tradició troben detalls més o menys que en porten a altres realitats. Doncs, en altres circumstàncies anar a fer el servei implicava eixir del poble, viatjar, en prou casos menjar sense l’obligació de treballar, conèixer a gent, i fins i tot la primera experiència sexual. Cert que també que en situacions concretes podia comportar anar a la guerra, com va estar la que provocà la Setmana Tràgica, amb tot el que això implica.

Segurament els xics i xiques que ara celebren la “quintada”, joves de divuit anys, ignoraran tot el que va costar acabar amb el servei militar obligatori Fou necessari un moviment d’objecció de constància amb empresonats i càstigs contra qui es negaven a prendre les armes, no oblidem el cas del valencià Josep Beunza que va patir anys de presó. No estaria, doncs, de més que amb la tradició es guardés memòria de la conquesta que ha significat acabar precisament amb la coneguda “mili”. Vivim igualment altres moments, altra circumstància, i als nostres pobles no hi ha situacions de tanta precarietat o misèria com anys enrere. Mantenim la tradició, i que els nostres joves no siguen un objecte més en un reclutament forçós com si es tractés d’una fira de bestiar. Tinc en la memòria d’infant les concentracions de joves a la porta de la Caserna de Xàtiva esperant el resultat del sorteig que donava per resultat que et quedares a la Península o a Àfrica.

I això és tot, la “mili” ara és una festa o divertiment i al nostre cas ocasió per treure del calaix velles cançons populars.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top