Tens 0 productes a la teua cistella
Premiats i jurat dels XII Premis Maestrat Viu 2025.
El 17 de maig, festivitat de Sant Pasqual, acompanyàvem els amics de Maestrat Viu a Sant Miquel dels Reis. No hi anaven a implorar un ajut econòmic a cap dels òrgans que viuen allà, a la vella presó, sinó a recollir un premi de la Fundació Bromera al Foment de la Lectura en la modalitat col·lectiva, envoltats pel bo i millor d’un país cultureta que sol ignorar el que es fa als extrems del seu venerat país. Hi havia un ambient estrany en aquella església dessacralitzada…
Aquell premi, recollit als afores del cap i casal, era l’antesala de la festa grossa de Maestrat Viu, perquè dos dissabtes més tard l’entitat repartia la collita anyal a Rossell. Com que no són fàcils d’aconformar i, per principis, els agrada analitzar la realitat amb perills i oportunitats, dedicaren tot el matí del mateix dissabte 31 i de maig a reflexionar (i patir) en la segona Jornada per la Llengua «El valencià a l’escola!», en què participaren el sociolingüista rossellà Miquel Àngel Pradilla; Àngel Roda Alcón, de la novíssima plataforma Famílies pel Valencià; Marta Gavaldà Pagès, directora del CRA La Bardissa; Joaquim Arnau, professor de Psicologia de la Universitat de Barcelona i investigador en el Pla d’Implementació de la Immersió Lingüística a Catalunya, i Amanda Ulldemolins, docent especialitzada en la formació lingüística del professorat.
A la vesprada, a la plaça de l’Església de Rossell, a la vista de tots perquè l’autoestima col·lectiva se celebra perquè se n’òmpliga l’aire i s’aborrone la pell, lliuraven els premis de la dotzena edició a la gent de la comarca que enguany han fet millor comarca i millor país des del Maestrat: Rossend Aymí Escolà, per una trajectòria musical compromesa amb les comarques de la diòcesi de Tortosa; Pere Vallés Saura, pel repositori monumental en línia Memòria fotogràfica i documental de la Jana que esdevé un model en la preservació de la memòria arxivística, històrica i cultural d’aquest poble; l’empresa Somnia, per la potencialitat d’un projecte de futur nascut a Culla en la dinàmica d’una nova ruralitat en què les dones tenen un paper ineludible, i el moviment Famílies pel Valencià, per una acció que ha mostrat el poder de la societat civil en un moment crucial davant l’enèsim intent PP-Vox d’eliminar el valencià de l’escola i de la vida corrent de la gent corrent com tu i com jo. Dissortadament, dos dies després faltava Rossend Aymí als 85 anys.
De Maestrat Viu m’agrada sempre destacar l’ànim de pedra picada que tenen i que viuen des de la senzillesa i la humilitat. Són un motoret d’incubar i de parir idees en aquells pobles de la doble –o triple ja– perifèria. Ells i elles saben perfectament que només la gent normal de la comarca farà funcionar la comarca. Sí, per a tot fan falta diners perquè la vida és cara, però d’això s’han d’ocupar els que tenen poder de decisió i ser justos en el repartiment. Esperar nous colons sensibles a la identitat maestratenca és esperar massa, per això ho han de fer els de casa. Entre tots els que tenen quelcom a dir, sense boicots, sense temors de polítics locals que calculen el rèdit i el risc electoral en cada cèntim que destinen amb el puny tancat a la Cultura. Fer-se la foto en una gala és molt senzill, però l’any té 365 dies. I alguns, 366. Treballar en l’àmbit supralocal amb una trentena de pobles costa, costa molt; esperem que els representants de la ciutadania n’estiguen a l’altura.
Maestrat Viu torna a demostrar que aquells principis inspiradors del 2011, consensuats a l’històric ermitori de Sant Pau d’Albocàsser, eren bons i són vàlids. Si necessiteu més referències d’aquesta bona gent, entreu a www.maestratviu.org.
Revista Saó Núm.514, pàg.48. Juny 2025.
