La revista degana en valencià

Quique: la frescor de l’Evangeli i la seua alegria

08/02/2021

Acaba d’eixir el nou llibre de Quique Arenós, La Bíblia vista amb humor, una obra deliciosa i divertida que ens ajuda a endinsar-nos, amb humor, en el tresor insondable de la Paraula de Déu.

Dibuixant des de fa 63 anys, Quique Arenós –que ha publicat milers de dibuixos en sis diaris i en més de cent revistes, entre elles Saó– ens convida a redescobrir i a aprofundir, en clau d’humor, l’Antic i el Nou Testament. I és que l’humor no està renyit amb la Sagrada Escriptura. Al contrari: l’humor (que rima amb amor) ens fa comprendre millor la Paraula de Déu. Un Déu que no és un ancià, amb llargues barbes i amb cara de pocs amics i sempre malhumorat. Déu, com ens el mostra Quique Arenós, és el Déu del somriure i, fins i tot, de la rialla.

A l’agost de 2018, en una trobada amb jesuïtes irlandesos, el papa Francesc els deia: «Hem de treballar perquè es comprenga bé la frescor de l’Evangeli i la seua alegria». Perquè, continuava el papa, «Jesús va vindre a portar-nos l’alegria, no una casuística moral». I el papa afegia encara: «Cada matí rese la pregària de sant Tomàs More, demanant el sentit de l’humor. Nosaltres hem de tindre aquest sentit».

Nascut a Vila-real, els dibuixos de Quique Arenós ja formen part d’una gran quantitat de revistes, com Saó (amb més de 5.000 acudits publicats) o també de les publicacions del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, amb tires sobre l’Antic i el Nou Testament.

En un món amb dificultats de tota mena, amb entrebancs i problemes, amb l’odi i les enveges entre hòmens, pobles i cultures, amb mirades tristes i cansades, pense que els dibuixos de Quique Arenós són com aire fresc i nou que ens empelten esperança.

Mossèn Ballarín, al programa de TV3 «El convidat» del 13 d’octubre de 2010, coneixedor de la situació actual que vivia la nostra societat, volia que l’Església no fora «tan avorrida», i per això demanava «que Déu concedisca a l’Església una cosa que Ell té infinitament, que és sentit de l’humor».

Jo crec que els dibuixos de Quique transmeten aquest sentit de l’humor tan necessari per a viure amb salut. Per això els acudits d’aquest llibre són un bon antídot contra la tristesa i contra el mal humor, tan freqüents en el nostre dia a dia.

Quique Arenós és, com escriu el seu fill Pau, «un revolucionari amb una visió crítica de la cúria, els bisbes i la hipocresia». Per això, «molts bisbes s’ennuegaven amb els melindros sucats al cafè amb llet quan llegien Vida Nueva», que portava els dibuixos de Quique.

És evident que, llegint aquest llibre (publicat pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona), els problemes quotidians no desapareixeran. Seran els mateixos de sempre, però sabrem enfocar-los (i fer-hi front) d’una manera diferent. I sense deixar que ens aclaparen, sabrem veure les dificultats de cada dia amb optimisme i amb confiança en Déu.