Quique, un minotaire compromés

02/01/2023

En el 200 aniversari de la Diputació de Castelló, un dels encerts per a celebrar-ho i que en quede constància ha estat l’edició d’un magnífic llibre, Castelló amb humor, del benvolgut amic Enric Arenós Cortés, Quique, ben conegut d’aquesta casa, amb una selecció de 504 dibuixos dels 10.500 que va publicar durant 40 anys a les pàgines del diari Mediterráneo.

El llibre, amb una magnífica maquetació i un format d’allò més agradable, es subdivideix en els següents capítols: la CAPITAL, LES FESTES, EL COMERÇ, ELS COTXES, LA POLÍTICA, EL TREBALL, ELS DINERS, LA CERÀMICA, ELS IMMIGRANTS, LA MAR, EL TURISME, ELS POBLES, ELS PROBLEMES, L’AIGUA, EL CAMP, LA LLENGUA, LA CULTURA, ELS COSTUMS, l’Església, LES PERSONES, ELS ANIMALS i ETCÈTERA, amb una magnífica introducció de Josep Palomero i un interessant article de la seua filla Paloma Arenós. Temàtica social que incideix en una societat trufada de llums i ombres que li permet, mitjançant l’acudit, donar la seua opinió.

Cada dibuix de cada capítol és un mirall que l’autor posa davant un fet, amb una mirada humorística, tendra, divertida o incisiva, empatitzant sempre amb els més desvalguts, simpatitzant amb el poble pla i molt crític amb el poder, certa part de l’Església i els prepotents. Quique és un ninotaire amb un plantejament progressista i defensor a ultrança de la cultura valenciana, conscient del fet que difícilment es podrà canviar el món mitjançant acudits, però convençut que en fer-los el món serà un poquet millor.

Els seus dibuixos han estat seleccionats i premiats en els àmbits nacional i internacional, a més d’obtindre reconeixements de gran valor com el Premi Nacional Mingote al millor dibuix publicat l’any 2010 i la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana atorgada l’any 2017, entre molts altres.

Vaig conéixer l’Enric a conseqüència d’iniciar la meua col·laboració ací a Saó. En algunes ocasions hem comentat el tema: jo li deia que iniciàrem les nostres vinyetes al mateix temps, i ell sempre em puntualitzava: «No, jo vaig començar al número 3 i tu al 4».

Saó era per a ell una publicació important més, ja que col·laborava en altres mitjans des de feia temps. Per a mi va ser un esglaó important, atés que em vaig iniciar en açò de l’humor ja majoret. És per això que ell exercia de mestre, no sols com a professió, sinó també com a ninotaire amb un bagatge molt important. Recorde que em deia: «El dibuix d’humor té tres alegries: pensar-lo i realitzar-lo, publicar-lo i… cobrar-lo».

A vegades em pregunte com és possible que, exercint de mestre, haja publicat més de 30.000 dibuixos en més de 60 revistes, recopilats una part en 12 llibres i en un període de 65 anys: em surt una mitjana de més de 460 dibuixos anuals. Coneixent l’Enric, però, ho entenc: metòdic, disciplinat, ordenat, amb una vida estructurada al màxim, un horari fix i diari per a dibuixar i una facilitat envejable per a construir els seus personalíssims acudits.

El llibre és una joia que ens permet assabentar-nos dels esdeveniments de Castelló al llarg dels anys, amb eixa mirada amable, crítica però incisiva, d’un ninotaire extraordinari.

Després d’un xicotet parèntesi, les vinyetes de Quique tornen a enriquir les pàgines de Saó, en aquest cas dins de la secció del Quadern. Benvingut a casa!

Fitxa

Enric Arenós Cortés, Quique

Castelló amb humor

Diputació de Castelló, 2022