La revista degana en valencià

Radiografia dels mitjans de comunicació de les Illes Balears

31/03/2022

En molts aspectes polítics i socials, les Illes Balears (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) tenen un comportament, en més d’un 80 %, igual com una província espanyola qualsevol. Si parlam de mitjans de comunicació, aquesta pauta es manté. El panorama mediàtic de cadascuna de les illes està dominat i colonitzat pels grans grups comunicatius espanyols… amb petites, però rellevants, excepcions locals.

La dieta mediàtica, tant d’entreteniment com informativa, està marcada per les grans cadenes espanyoles de televisió. A la TDT, que és encara avui majoritària entre el públic adult, però cada vegada està més amenaçada per les plataformes i aplicacions de vídeo sota demanda, l’alternativa a l’oferta provincial són IB3, la televisió pública de les Illes Balears; TV3, que es veu gràcies a la força i tenacitat de la societat civil organitzada; la Televisió d’Eivissa i Formentera (TEF), i un canal local, Fibwi, que substitueix, des de fa pocs mesos, un altre canal privat que es deia Canal 4.

En l’àmbit de la Freqüència Modulada (FM), cal recordar que a l’Estat espanyol no s’ha fet la migració de la ràdio analògica a la ràdio digital (bàsicament per protegir els privilegis de les grans cadenes de radiodifusió espanyoles com La Ser i la COPE), passa tres quarts del mateix. Les alternatives a les ràdios dels grans grups són IB3 Ràdio, Catalunya Ràdio i Ona Mediterrània, una ràdio de caràcter associatiu que ha aconseguit consolidar-se com una veu independent en el mapa mediàtic illenc i que emet tota la seva programació i música en català.

I si és cert que els cada vegada més escassos quioscos dels pobles i ciutats de les Balears exhibeixen els mateixos productes que els de qualsevol província castellana, no és menys cert que el lideratge informatiu l’exerceixen mitjans de comunicació en paper nascuts a les Balears. Curiosament, encara avui, en ple segle XXI, els mitjans que marquen l’agenda informativa de cada una de les illes són els diaris en paper. En el cas de Mallorca, Última Hora (Grup Serra) i Diario de Mallorca (Prensa Ibérica). En el cas de Menorca, l’única capçalera que queda després de la fusió del diari Menorca i Última Hora Menorca és Menorca. A Eivissa i Formentera, Diario de Ibiza (Prensa Ibérica) i Periódico de Ibiza y Formentera (Grup Serra i Grupo Prensa Pitiusa).

La TDT

A Mallorca deim que «uns comptes fa s’ase i altres fa es traginer», i això es podria aplicar perfectament a allò que teòricament havia de ser el mapa televisiu de la TDT i a allò que ha acabat sent-ne el mapa actual.

La teoria deia que hi havia set múltiplex estatals, un d’autonòmic (és a dir, per a les quatre illes), dos d’àmbit insular (és a dir, per a cada una de les illes) i set de locals (cinc a l’illa de Mallorca, un per a Menorca i un per a Eivissa i Formentera). A la pràctica, els d’àmbit estatal, set, copen gairebé tot l’espai radioelèctric. L’autonòmic acull, a banda d’IB3 i Fibwi, els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Els insulars estan infrautilitzats o inactius i els locals totalment desaprofitats.

Actualment, doncs, per la TDT, a totes les illes es poden veure aquests canals (i les seves versions en HD): Antena 3, La Sexta, Neox, Nova, Real Madrid TV, Atreseries, TEN, BeMad TV, Cuatro, Telecinco, Divinity, FDF, TEVE.CAT, Fibwi Club TV, Fibwi 4, Clan, TDP, Dkiss, La 2, 24 Horas, La 1, Disney Channel, Paramount, Gol, DMAX, Boing, Mega, Trece, TV3 CAT, 3/24, IB3 i Super3/C33. En el cas d’Eivissa i Formentera, sí que tenen actiu un múltiplex insular que els permet veure: Clubbing TV, TEF-Televisió d’Eivissa i Formentera i Ibiza Global TV.

Pel que fa a les dades d’audiència, es poden resumir dient que la suma de l’audiència total dels canals que fan part o tota la seva programació en català no arriben al 10 per cent del total de l’audiència.

La ràdio

Segons dades corresponents a l’any 2021 de l’Observatorio Balear de Medios, de l’empresa privada IBES, el rànquing d’audiència mitjana l’encapçala a Mallorca La Ser amb més de 90.000 oients diaris, seguida per IB3 amb gairebé 70.000 oients, Onda Cero amb més de 60.000, la COPE amb més de 57.000, Catalunya Ràdio amb prop de 43.000 i Ona Mediterrània amb més de 21.000.

A Menorca, la primera és La Ser amb més de 7.000 oients, seguida de Catalunya Ràdio amb prop de 6.000 i IB3 amb més de 5.000.

A Eivissa, també lidera La Ser amb més de 17.000 oients, seguida d’Onda Cero amb 12.000, COPE amb 11.000, IB3 amb més de 7.000 i Catalunya Ràdio amb una mica més de 3.000.

Cal destacar que a Formentera existeix Ràdio Illa, una emissora privada que compta amb el suport del Consell de Formentera i que emet la seva programació en català.

La premsa

A Mallorca, actualment, existeixen tres diaris en paper, dos en llengua castellana: Última Hora, que és el que té més difusió, i Diario de Mallorca, i un en llengua anglesa, el Majorca Daily Bulletin.

També hi ha diversos setmanaris: un d’àmbit generalista en català, l’Ara Balears, i dos en alemany, el Mallorca Zeitung i el Mallorca Magazin. També en l’àmbit de la premsa en català tenim diversos setmanaris d’informació local que s’emmarquen dins l’anomenada Premsa Forana, com el Cent per Cent, Dijous, Felanitx, Sa Plaça, el Sóller o La Veu de Sóller.

De fet, la Premsa Forana ha jugat un paper importantíssim en la informació de proximitat i en català. Actualment, 46 publicacions d’arreu de l’illa de Mallorca formen part de l’Associació de Premsa Forana, de les quals set són de periodicitat setmanal, quatre són quinzenaris, 22 són mensuals, 7 bimestrals i 7 trimestrals. Tot aquest moviment, sustentat per més de 1.100 persones, representa un volum anual d’unes 30.000 pàgines de continguts, repartides en 780 edicions. El tiratge global relatiu d’aquestes publicacions —considerant-hi un sol número de cada publicació— és de 52.000 exemplars.

Pel que fa a la premsa digital, a banda de les versions online de les capçaleres en paper, destaquen les capçaleres dBalears, hereva del mític Diari de Balears, que durant 17 anys es va editar en paper i que en l’actualitat és un dels més influents a les xarxes socials, i l’Ara Balears.

A Menorca, a banda del ja esmentat Menorca, cal destacar el diari digital El Iris.cat.

A les Pitiüses dominen el panorama informatiu les dues capçaleres ja esmentades: Diario de Ibiza i Periódico de Ibiza y Formentera i el digital Nou Diari, que, a desgrat del nom, és d’expressió castellana.

Digitalització després de la pandèmia

Durant la fase més tràgica de la pandèmia de Covid-19 que acabam de viure, es va produir una paradoxa. D’una banda, els mitjans de comunicació varen incrementar de manera molt notable les seves audiències. El consum televisiu va augmentat un 38 % des de la declaració de l’estat d’alarma i el consegüent confinament de la població. El consum va passar dels 198 minuts diaris als 274 minuts. D’altra banda, la situació provocada per la pandèmia va dificultat molt la feina dels periodistes i, a més a més, la davallada espectacular d’ingressos per publicitat es va afegir a la crisi que ja patien la majoria d’empreses de comunicació, la qual cosa va fer que la majoria de mitjans s’haguessin d’acollir a expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) o reduir les seves ja migrades plantilles. Molts professionals varen quedar en una situació molt precària de la qual encara no s’han recuperat.

Un altre dels efectes que la pandèmia ha ajudat a accelerar ha estat el procés de migració cap a la informació digitalitzada. Pel que fa als lectors de premsa, si al novembre de 2018 els illencs que preferien llegir en paper eren un 44 % i els que preferien llegir en digital eren un 45,5 %, al novembre de 2021 els illencs que llegeixen preferentment en paper en són un 25 %, mentre que els que prefereixen el digital s’enfilen fins el 70 %.

Nous hàbits de consum mediàtic

Per acabar, cal esmentar el punt més important de tota aquesta radiografia. Els hàbits dels ciutadans de les Illes Balears, com els de la resta del planeta, canvien a una velocitat vertiginosa. Els mitjans en paper agonitzen: cauen les vendes, desapareixen els punts de venda i la distribució; aviat, no sortirà a compte. La ràdio per FM serà substituïda per la ràdio per Internet, i la programació regular pels podcasts. La TDT és cosa de boomers i la TV a la carta i les plataformes de vídeos sota demanda afegeixen adeptes cada dia. Avui, Netflix, HBO, Movistar+, Disney, Amazon Prime i Filmin sumen més abonats a les Balears que espectadors té la televisió autonòmica. I pel que fa als canals d’informació, el procés avança igual de ràpid: més de la meitat de la població s’informa, bàsicament, a través de les xarxes virtuals.

L’evolució de la tecnologia i la globalització ens menen als canvis generalitzats d’hàbits de consum mediàtic, i tot plegat deixa en una situació més precària encara la informació i la producció de proximitat i en llengua catalana. Aquests propers anys seran clau per aconseguir no ja una oferta mediàtica on tot estigui en català, sinó una oferta on hi hagi de tot en català.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top