Rafael Roca: “Sorolla i Llorente són dos dels principals forjadors d’una imatgeria que en el passat va gaudir d’un notable ressò social”

“Joaquim Sorolla i Teodor Llorente són dos dels principals forjadors d’una imatgeria valenciana que s’emmiralla en la llum de la platja i el perfum de l’horta, i que en el passat va gaudir d’un notable ressò social”.

Així s’expressà Rafael Roca, professor de literatura de la Universitat de València i membre del Consell de redacció de Saó, en el transcurs de la conferència que, amb el títol ‘Les relacions entre Joaquim Sorolla i Teodor Llorente’, se celebrà el passat divendres, 19 d’abril, en el Centre Cultural La Nau.

Una xarrada que s’emmarca dins del cicle que, a propòsit del centenari de la defunció del pintor Joaquim Sorolla Bastida (1863-1923), ha impulsat el Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València, a través del Servei de Cultura Universitària.

Durant la intervenció, el professor Roca detallà l’estreta relació d’amistat que, durant la darrera dècada del segle XIX i la primera del XX, s’establí entre el poeta i el pintor. Una relació que, atesa la diferència d’edat que hi havia entre tots dos, podem qualificar de paternofilial, i que donà uns fruits ben assaonats i eloqüents, ja que la seua connexió no fou sols estètica i amistosa, sinó també ideològica. Així, el tracte que es professaren fou tant personal com artístic, i estigué presidit per una sincera i profunda admiració mútua.

En conseqüència, Llorente no sols esdevingué un eficaç propagandista periodístic de l’obra de Sorolla, sinó que fins i tot arribà a dedicar-li un poema en el qual el qualificava de “mariner coronat per la victòria”. Per la seua banda, el pintor li correspongué amb l’expressió d’un afecte sincer i la realització de dos bells retrats que, a hores d’ara, estan ilocalitzats.

D’una altra banda, Roca reportà moltes de les descripcions i reflexions que, al periodista, li meresqueren diverses pintures de Sorolla, com ara les titulades ‘Una altra Margarita’ (1892), ‘El retorn de la pesca’ (1894), ‘Sol de la vesprada’ (1903) i ‘Estiu’ (1904). I, en referència als retrats que dedicà a Llorente, el conferenciant detallà l’intens procés de recerca que María José Hueso, conservadora del MuVIM, i ell n’han portat a terme en els darrers anys. I que els ha permés esbrinar que, un dels dos quadres, lluïa en el despatx d’Emilio Attard quan aquest era president de l’extint Banc de l’Exportació.