Tens 0 productes a la teua cistella
Acabe de llegir el llibre de Raimon Obiols “En temps esquerp”, el vaig comprar fa poc impulsat pels records que conserve de la nostra amistat allà pels anys 64 -65 del passat segle. Doncs, els dos formen part de la mateixa generació, ell, però, amb un any més, entrarem en contacte quan nuclis de diferents parts de l’estat crearen una coordinació de partits socialistes; aleshores, en tant jo formava part del Partit Socialista Valencià, i ell del Moviment Socialista de Catalunya. Doncs, es va donar que Obiols feia la darrera part del servei militar a València a la Caserna de Sapadors, es tractava de les pràctiques de les Milícies Universitàries, cosa que consistia a fer d’Alferes a una caserna, com que jo vivia a prop, al carrer dels Centelles, en acabar la jornada militar, Raimon venia a casa a berenar, ma mare ens preparava quelcom, parlarem molt, tenien projectes que compartíem, tanmateix, una edat en la qual tot estava per decidir, tant des de la perspectiva professional com política, ell havia fet geologia i jo dret. Els dos havíem descobert la lluita per la democràcia i el socialisme, i la veiem vinculada a la de fer país, allò dels PPCC, parlar català i tindre una història comuna.
Quan acabà la “mili” l’Obiols se’n torna a Barcelona, on encetaria la seua trajectòria com polític, de forma que el 1977-78 va participar en la confluència que generaria el Partit dels Socialistes de Catalunya, posteriorment, ha ocupat diversos càrrecs parlamentaris i del partit, per tant, ha tingut una dilatada activitat institucional. Jo, com sabeu, vaig optar per altres camins, com advocar i com activista o dirigent d’una esquerra diferent, més escorada cap a posicions radicals o de trencament democràtic.
El llibre, doncs, ens aporta moltes consideracions en temes com són la seua visió del pujolisme i del “Procés”, la pandèmia de la Covid-19 i les seues conseqüències socials i polítiques, les noves tecnologies i les xarxes socials, la postveritat, els populismes i l’extrema dreta, i tota una sèrie de reflexions del món i els reptes què l’esquerra, i que a parer seu la social democràcia hauria de afrontar. Doncs, lectura recomanable, sense apriorismes ni dogmes. Obiols, que segons ens diu viu gràcies a una marca passos i l’insulina, ens situa en un espai de conversa i debat assossegat, cosa tan necessària avui en dia, i pensar en una política de continguts, discutibles, però, que reivindicant la decència, i la política neta i constructiva.
En la distància i el temps passat, llegir aquest llibre ha significat tornar als berenars dels anys seixanta al carrer dels Centelles, com si de nou estiguérem seguts tots dos, l’un davant l’altre, tractant d'”arreglar el món”, definint les nostres idees, algunes de les quals podem continuar compartint i mantenint el desig d’un món millor.
