La revista degana en valencià

La dimissió (ja) del “Gran Capità” Rajoy

No, no cal que em digueu babau. Podeu fer-ho pel titular però vosaltres i jo sabem que no dimitirà, malgrat que hi ha molts motius perquè ho fera. Però, realment, estic prou enfadat perquè a aquest senyor sembla que tinga una flor en alguna part del seu cos, la qual fa que s’esmuny més que les anguiles de l’Albufera, si encara en queden.

La situació a Catalunya és la que és. I m’agradaria pensar que tot va a acabar com una tronada d’estiu, amb bastants trons i rellamps però em sembla que no. És i serà alguna cosa més que una tronada, amb efectes que no sols afectaran una comunitat autònoma o república: crec que amb “l’excusa” de Catalunya, anem a patir una rodada forta i expansiva del nacionalisme espanyol –ja ho estem veient- amb l’aparició de fenòmens que semblaven oblidats, que eren del passat, que acompanyaven aquells anys de la primera transició cap a la democràcia.

Continue preguntant-me com ha estat possible arribar a aquesta situació de tensió i enfrontament. Sé que s’ha estirat molt la corda legal per part del Govern però és que feia 7 anys que s’esperava la més mínima mostra de trellat per part de Madrid. Sé que és fàcil, molt fàcil, utilitzar la justícia –així, en minúscules- per a donar validesa a unes decisions polítiques més encara quan els jutges que han de decidir han estat “triats” pels partits polítics que estan en contra d’una de les parts….

Però el que més m’indigna és que un senyor que és el president del govern d’Espanya haja estat fumant-se un puro mentre s’anava calfant la caldera que ha portat al conflicte que va molt més enllà de Catalunya. Com és possible tindre tan poca vergonya i gestionar l’acció política en funció dels rèdits polítics que pot obtindre la seua formació política? Si ets el president, el Gran President, has d’actuar com cal i hauràs de parlar no una sinó mil vegades en qui calga perquè s’arriben a acords, a postures comunes i relativament còmodes i assumibles per a les dues parts. I si cal modificar la Constitució, doncs es modifica: on està el problema?

Al final, aquest aprenent de Gran Capità ha aconseguit un altre dels seus objectius: ningú no parla del cas Gurtel ni de les conclusions a les quals han arribat els investigadors. Com és possible que continue aquest senyor Mariano donant classes d’ètica i estètica, de defensa de la Constitució i els cossos de seguretat. Espere que els jutges reconeguen la caixa b i no sé quantes coses més.

Per al partit de la dreta, per a la seua flor corporal, sempre els quedarà Catalunya amb la qual podran tapar totes les seues malifetes. I el gran cor de corifeus mediàtics jugant amb les regles de Moncloa. Haurem de modificar la Constitució i el govern.