Si és possible, no faces res, Mariano

Una vegada més, la majoria minoritària dels representants del poble català, han tornat a sorprendre propis i estranys, amb la solució donada pel president del seu govern davant el seu món, la seua gent i el món mundial que havia desplaçat més d’un miler de reporters, per veure com se rematava aquesta història.

Una cosa està clara: les mirades dels bascos, gallecs, valencians, mallorquins, aragonesos, occitans, bretons, normands, balons, flamencs, galaics, escocesos, frisons, genovesos, venecians, sicilians, sards, corsos, saxons, sorabians, samians casubians, ruthenians,… si més no,  tenien la mirada fixada amb el que el president dels catalans anava a dir, anava a fer, anava a proclamar.

El pastís s’ha desvetllat al minut 24 de la seua intervenció: “els presente el mandat que Catalunya esdevinga un estat independent en forma de república i amb la mateixa solemnitat, el govern i jo mateix proposem que el Parlament suspenga els efectes de la declaració d’independència, per tal que les properes setmanes emprenguem un diàleg, sense el qual, no és possible arribar a una solució acordada…”

Amb aquesta mesura, Puigdemont ha posat als peus dels cavalls, una part important de la societat catalana, però al mateix temps, intenta deixar veure al món que, pels catalans no ha de ser que es trenque la baralla del diàleg. Les ofertes de mediació i les converses amb no sabem quina gent d’ascendència sobre Puigdemont, sembla que han obligat el president català a tocar el pedal del fre per minorar la marxa.

No hi ha cap mena de dubte que les crides al diàleg, s’han sentit des de molts racons del planeta, encara que Mariano no les vulga acceptar ni escoltar. Les declaracions públiques que han fet reconeguts grups de pensadors i polítics mundials, premis Nobel i personalitats de rellevància, han obligat a tirar Puigdemont per aquest camí, que ha hagut de redactar una declaració d’intencions per no trencar el bloc dels 72 parlamentaris que li fan costat.

S’ha vist obligat a deixar negre sobre blanc, la voluntat de constituir-se en República, però deixa la mà estesa al diàleg, tot i fent honor a la tradició catalana del pacte. Una declaració en què accentuen i subratllen una oportunitat més per corregir els dèficits democràtics i socials i construir una societat més pròspera, més justa, més segura, més sostenible i més solidària.

D’aquesta manera, els sotasignats 72 diputats del Parlament Català, han posat –de manera col·legiada– en coneixement de la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea, la constitució de la República Catalana i la proposta de negociacions amb l’Estat espanyol i s’insta a intervenir per fer el seguiment del procés negociador.

Com a punt i seguit, la pilota resta al terrat de Mariano, que ha convocat consell de ministres per a dimecres 11 d’octubre, dia mundial contra el fracking, a les nou del matí. Les primeres reaccions no s’han fet esperar des de la Moncloa: “vençut i desarmat l’exércit independentista, ara proclamem la recentralització màxima de tot l’Estat de les autonomies, incloent-hi Cèuta, Melilla i les illes xafarines”.

Per aquesta raó, sols resta demanar al resident de la Moncloa, que s’ho prenga amb calma, que es fume un cigarro i que no li pegue per armar la rebolica, no fos que d’ací a unes setmanes, haja de veure’s amb un bon embolic, en aquesta ocasió, armat de més raons que un sant. Catalunya ja no està per caramels de xavo ni engrunes de quinzet. No faces res del que tots enspuguem penedir, Mariano, per l’amor d’Andreu!