Ramon Ferrer: «La llengua no pot ser objecte de discussió com en el passat»

El 3 de febrer Ramon Ferrer va ser reelegit president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Després de cinc anys i amb cinc anys per davant en aquest càrrec, parlem amb ell per conèixer com veu la situació actual de la nostra llengua i els reptes que s’ha marcat al capdavant de l’entitat.

–Reelegit president de l’AVL, què va sentir en saber el resultat de la votació?

-Com és natural, una gran alegria i la satisfacció d’haver aconseguit novament el suport de la majoria dels companys acadèmics que han vist en mi la millor elecció per a la institució.

-Per què creu que el van votar a vosté i no a Josep Palomero?

-Crec que qualsevol dels dos podia haver eixit elegit. En el meu cas, els companys han valorat el treball realitzat els últims cinc anys. És evident que és el resultat d’un equip i també de tots en conjunt, però, en este cas, personificat en Ramon Ferrer.

-Ha dit en més d’una ocasió que una de les coses que més l’enorgullixen de l’anterior etapa és la publicació del Diccionari normatiu. Què ha suposat?

-Sí, sens dubte. L’aprovació i la posterior edició del Diccionari normatiu valencià ha sigut el fet més important d’estos últims cinc anys, i probablement des que es va constituir l’Acadèmia, juntament amb la Gramàtica normativa valenciana. És una obra magnífica de la qual tots els valencians ens hauríem de sentir orgullosos.

-L’apropament a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana també és un punt positiu?

-Almenys ho hem intentat. He fet allò que havia anunciat quan, al desembre del 2011, vaig prendre possessió del càrrec. No podem treballar d’esquena els uns dels altres. Tots som valencians i parlem la mateixa llengua. M’agradaria que en estos pròxims cinc anys férem efectiva eixa aproximació.

-Ara el PP fa una moció per incidir en la qüestió que valencià i català no són la mateixa llengua. És tasca de l’AVL fer pedagogia al voltant d’això?

-L’Acadèmia ho va deixar clar l’any 2006, i no podem estar sempre parlant del mateix. El valencià no és el joc de l’oca. Hem d’avançar i no fer i desfer en funció del partit que governe. L’Acadèmia té l’obligació de vetlar pel valencià i ho farà sempre. La llengua no pot ser objecte de discussió com en el passat. Eixa és una assignatura superada.

-La nova radiotelevisió valenciana hauria de ser plenament en valencià?

-Sí, absolutament. De què estem parlant? Si volem una llengua normalitzada per a vertebrar el nostre territori, caldrà que la ràdio i la televisió pública valenciana siga totalment en valencià. Per a fer el contrari, ja tenim altres mitjans públics de titularitat estatal en què el valencià és testimonial.

-I qui controlarà l’ús que es fa de la llengua ? Hauria de fer-ho l’AVL?

-L’Acadèmia Valenciana de la Llengua no és l’acadèmia de policia. L’AVL és l’ens normatiu, i la llei és ben clara quan diu que els poders públics i aquelles entitats que viuen dels diners públics hauran d’acatar els criteris lingüístics que dictamine la nostra institució. Per tant, no cal controlar res. Cadascú és responsable dels seus actes i ha de complir amb les seues obligacions.

-Per cert, el valencià viu un moment dolç?

-Dolç seria dir molt. Estem millor que estàvem fa vint, trenta o quaranta anys, però estem lluny de l’excel·lència. Hem avançat, cert, però ens falta prou per a arribar als nivells òptims. Cal estimular l’ús social de la llengua i propiciar que el valencià s’escolte més pel carrer. Queda molt per fer.

-I si encara no tenim els textos litúrgics en valencià, què hem de fer?

-Bona pregunta. L’AVL i la Comissió de Textos Religiosos no han deixat de treballar en tots estos anys i hem avançat fins on hem pogut. Un exemple és l’edició de l‘Oracional. Els diferents arquebisbes de València no han sigut permeables a la nostra labor, i la versió valenciana que vam entregar fa uns quinze anys continua guardada en algun calaix. Però l’Acadèmia, amb la finalitat de prestar un servici a les comunitats catòliques valencianes i difondre l’ús de la llengua, des de fa temps oferix en la pàgina web la versió en valencià de la celebració de la missa i de les oracions bàsiques, així com les lectures pròpies de les eucaristies dominicals i de les solemnitats de l’any litúrgic.

-Però molts capellans sí que volen tindre accés a eixos textos litúrgics.

-Per a l’Acadèmia és un motiu d’alegria que més de cent cinquanta capellans valencians hagen demanat a l’arquebisbe que inicie la tramitació canònica dels textos traduïts per l’AVL. Esperem que la situació canvie. Nosaltres sempre hem obrat de bona fe amb l’ànim de facilitar que els catòlics visquen la seua fe en valencià.

-Quins reptes es marca per a aquesta nova etapa?

-El principal repte de l’Acadèmia és fer arribar els treballs de la institució al conjunt de la societat valenciana. Això implica xafar més el carrer i connectar amb la gent. Fer pedagogia, com dèiem abans, i fer divulgació de les obres normatives. Tenim eixe objectiu, sobretot després de la renovació de l’Acadèmia i ara també arran de l’elecció dels nous membres de la Junta de Govern. Persones noves amb molts desitjos de treballar per la llengua.