Tens 0 productes a la teua cistella
21/05/2021
L’Ajuntament d’Agullent, amb molt d’encert i bon criteri, ha batejat la biblioteca amb el nom de Ramon Haro, croniste oficial de la localitat, gran lector i persona molt volguda en la població per la seua bonhomia, trajectòria cívica i cultural i pel seu paper social com a despertador de la personalitat col·lectiva del poble en els camps de la tradició religiosa (reforçada per la figura de sant Vicent), del patrimoni popular (immaterial i material del municipi), de la història (de l’antiga universitat dins del Regne de València fundat per Jaume I) i de la llengua de tots els valencians (germana de la parlada en les altres terres de la Corona d’Aragó).
Haro Esplugues, amerat dels valors de la seua família i del poble, va ser un dels pocs agullentins que isqueren fora del municipi a estudiar en els anys 1960. A València contactà amb persones amb les mateixes creences i valors que ell (com els pares Banyuls o Riutort) i enfortí els principis que sempre han regit la seua vida, que ell va voler des del primer dia transmetre als seus paisans i coneguts: «no s’és res si no s’és poble»; «encara que l’amor i l’estudi no tenen fronteres, han de nàixer i formar-se en el poble, per a després projectar-se universalment en el món». Valors que ell incubà i feu créixer en l’associació La Paraula Cristiana –que ell fundà a Agullent el Nadal de 1974– i ajudà a escampar per totes les terres valencianes des del butlletí Rent (1974), la revista Saó (1976…), El Pernet (1975), des dels llibres de festes de Moros i Cristians d’Agullent i des de les revistes comarcals El Tendur, Benicadell i Almaig.
Començà treballant de mestre a Serra i en el Col·legi Pius II de València; posteriorment entrà com a tècnic lingüístic i traductor de la Generalitat, fins que es jubilà. En els dos llocs guarden un gran record d’ell. Com a exemple, té la distinció que li donà l’IVAP el 1992 «en reconeixement de les seues qualitats de saviesa, eficiència i bonhomia aplicades en benefici de la societat a què serveix». I mai no ha deixat de continuar la seua formació estudiant la llengua, buidant documents antics, diplomant-se en Teologia i traent de dins d’ell unes bones qualitats artístiques com a escriptor (llegiu el llibre Ramon Haro, un home, un país. Ontinyent: IEVA, 2002), com a activiste cultural i editor (inigualable el llibre que va coordinar, IV Centenari del Miracle de Sant Vicent. Agullent, 1600-2000. Ontinyent: Minerva, 2000, on reunix a més de 50 col·laboradors locals) i com a pintor (entre altres, les pintures i il·lustracions commemoratives d’episodis de la història local en la Sala de Plens de la casa de la vila), tot reconegut el 2020 pel Premi Basset.
Ramon, enamorat del poble, des de la seua talaia de la Plaça Major, no ha estalviat esforços per ajudar sempre a tots amb l’objectiu de fer poble des de la seua concepció cristiana, dialogant, «de confrontació de parers i idees, on sempre visquen el pluralisme ideològic, la llibertat d’expressió i de pensament i el respecte mutu», sense por d’ensenyar a xiquets i majors els aspectes i coneiximents sobre el poble que anava descobrint; corregint els efectes de la castellanització lingüística, fent vore incoherències d’actuacions no prou cíviques o rescatant costums antics en vies de desaparició.
Com ha destacat Ramon Mora, «cada conversa amb ell és una invitació a la història del País Valencià i a la història d’Agullent»; un esperó a imitar-lo i amerar-se de ciència i passió pel seu poble i anar fent el país que tots desitgem.
