Cap a la canonització de Ramon Llull

Francisco Ribalta: Ramon Llull, oli sobre tela, Barcelona, MNAC.

El passat dia 5 de desembre del 2024, el Papa Francesc va rebre a la ciutat de Roma a la presidenta del Govern Balear, Marga Prohens.

Al llarg de mitja hora no es pot conversar extensament de totes les qüestions, però sí que ha transcendit als mitjans que tant la presidenta com el Papa coincideixen en la pèrdua de valors en les nostres societats, en els actuals problemes que han de patir les famílies i en la baixa natalitat de les societats desenvolupades.

A més, la presidenta Prohens ha traslladat al Sant Pare el desig de la ciutadania balear de què el beat Ramon Llull siga canonitzat al més aviat possible, cosa amb la qual el Papa està totalment d’acord.

L’any 1995, el bisbat de Mallorca va començar a impulsar el procés de beatificació i canonització de Llull, i l’any  1999 l’expedient es trobava ja a la Santa Seu, al Dicasteri corresponent.

Ara, al cap de vint-i-cinc anys, el procés per a canonitzar al beat Llull encara no s’ha completat, per més que el bisbat ha continuat treballant a fi que la canonització puga ser una realitat més prompte que tard.

Ramon Llull nasqué a Palma (Mallorca) al voltant del 1232. Jaume I acabava de conquerir el regne de Mallorca per a la cristiandat unint políticament, dins la Corona d’Aragó, els territoris balears. Ramon era fill de Ramon Amat Llull i d’Elisabet d’Erill, membres d’una important família barcelonesa.

Mallorca era, en aquell temps, un lloc on vivien cristians, musulmans i jueus. Hem de tenir en compte que la major part de les 280 obres que se li atribueixen a Llull van ser escrites en català i en àrab.

Abans de casar-se, el nostre Ramon ingressà a la cort del rei Jaume I en qualitat de patge o cuidador del segon fill de Jaume I, anomenat també Jaume com son pare i que més endavant seria Jaume II de Mallorca (el qual va regnar entre 1276 i 1311).

Llull posseïa una intel·ligència brillantíssima, i això va fer que els nobles que rodejaven Jaume I convertiren al nostre personatge en preceptor del futur Jaume II, després senescal i finalment majordom reial de l’infant Jaume.

Al llarg dels seus anys a la cort, Llull portà una vida mundana, potser massa alegre i llicenciosa, podia disfrutar de luxes amb total ostentació i a més mantenia relacions amoroses amb les donzelles, etc. Durant aquest període Llull escriu cançons d’amor més bé picaresques i divertides, aptes per a ser cantades pels trobadors.

Cap a 1267, quan tenia uns trenta anys, el mateix Llull ens narra que tingué cinc visions de Crist Crucificat durant cinc nits seguides. La impressió que rebé va ser tan profunda com real, de tal manera que Llull vengué totes les seues propietats i patrimoni per donar-lo a la seua esposa i fills; els deixà i se n’anà pels camins a predicar la Paraula de Déu.

Va viure una etapa de formació teològica i moral fins a l’any 1275. A la ciutat de Mallorca conegué un musulmà que li ensenyà a aprendre l’àrab. Després, es retirà a una cova a la Muntanya de Randa (Mallorca) on es va dedicar a la meditació i la contemplació. Finalment, ingressà al monestir cistercenc de La Reial, on els monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia islàmica i cristiana.

L’any 1274, l’infant Jaume el cridà a fi que es dirigira al castell de Montpelier: allí va escriure Ars Demostrativa, obra que li valgué ser recompensat amb uns diners que va invertir immediatament en la construcció del monestir de Miramar a la seua illa natal.

L’objectiu dels qui ingressaven en aquest monestir era formar missioners a fi que cristianitzaren els musulmans. La idea li va agradar molt al Papa Joan XXI (Petrus Hispanus), el qual va felicitar personalment a Llull l’any 1276.

El Papa Nicolau IV va poder escoltar les exigències de Llull per a convocar una nova croada sobre territoris dominats pels musulmans, però finalment el Papa es va fer enrere. Aleshores, el nostre Ramon va decidir emprendre la seua pròpia croada personal que el portaria a Alemanya, França i Itàlia, Terra Santa, Àsia Menor i el Magreb.

El que més li interessava a Llull era poder convertir a jueus i musulmans en cristians; per això predicava a les portes de les sinagogues i de les mesquites. No sempre era ben rebut.

Durant aquests viatges va escriure moltes obres destinades principalment a assenyalar els errors filosòfics i teològics dels creients no cristians.

L’any 1286 Llull rebé el títol de magister (professor universitari) per la Universitat de París. L’any següent el trobem a Roma, on havia anat per a tractar de convéncer els dignataris i eclesiàstics de l’Església que era menester portar endavant nous projectes de reforma. Novament, ningú no el va escoltar.

Una de les seues pretensions era fer una gran croada per a convertir tots els infidels de Terra Santa. A la vista de les negatives que havia rebut, ingressà a l’Orde Franciscana, on va ser rebut com a terciari, així es convertia en Germà de la Penitència.

El ja rei de Mallorca Jaume II, l’any 1299, el va autoritzar a predicar en les mesquites i sinagogues del regne mallorquí. Més endavant proposà una altra manera de poder recuperar Terra Santa per al cristianisme: el projecte Rex Bellator (any 1305). Per a recuperar Terra Santa haurien de partir d’Almeria, Granada, el nord d’Àfrica i Egipte sota la protecció d’una flota armada.

Qui més va escriure sobre eixe projecte va ser el nostre Llull: tres llibres principals i moltes cartes, a fi d’unificar tots els ordes militars cristians sota les órdens d’un príncep: Quomodo Terra Sancta recuperari potest (any 1292), Liber de Fine (any 1305) i Liber de Acquisitione Terrae Sanctae (any 1309).

Res de tot això no va ser possible portar-ho a cap, llevat d’una expedició fracassada de Jaume II sobre Almeria.

L’any 1305, el rei Felip IV de França va fer coronar Papa al bisbe de Bordeus, R. B. de Got, el qual va elegir el nom de Climent V. Aquest Papa va fer traslladar la cort papal de Roma a Avinyó (França).

L’any 1308 el Papa va convocar el Concili de Vienne, en el qual va participar Ramon Llull sense obtindre l’èxit que ell hagués volgut.

Llull va fer dues propostes: crear col·legis per a ensenyar als missioners cristians els idiomes hebreu i àrab, i organitzar una nova croada. La primera de les propostes va prosperar, la segona no.

Acabat el Concili, Llull marxà a Tunísia a continuar la seua obra missionera. En el trajecte va escriure Liber de Deo et de mundo i Liber de maiore fine intellectus amoris et honoris, les dues obres de l’any 1315.

Encara que desconeguem la data exacta del seu traspàs, els entesos creuen que tingué lloc entre el 1315 i el 1316, en tornar de Tunísia cap a Mallorca. Els seus enemics el van empresonar, el colpejaren i l’ompliren d’insults. Les seues despulles foren col·locades a la basílica de Sant Francesc, de Palma, la seua terra.

Ramon Llull va ser un home extraordinari, sobretot arran de la seua conversió a la fe cristiana. El podem qualificar de filòsof, escriptor, teòleg, missioner, astròleg, poeta, terciari franciscà i novel·lista.

L’anhel que va moure la major part de la seua vida va ser evangelitzar per tot arreu i convertir al cristianisme les persones que no practicaven eixa religió, a més de demanar una real i profunda reforma de l’Església i dels cristians. Va ser beatificat l’any 1847 pel Papa Pius IX.

Els interessats en les obres escrites de Llull podeu ingressar a: rutasramonllull.com/es/obraliteraria

La veritat és que, almenys per a un servidor, seria una gran alegria poder veure canonitzat al beat Ramon Llull. La seua festa litúrgica se celebra cada 27 de novembre, sobretot a Mallorca.