Raquel Tamarit: «Fuster feia ‘suecanisme’ i el seu poble li devia aquest Museu»

La notícia de l’obertura del Museu Joan Fuster ha arribat d’una manera efusiva. Per sort, la societat valenciana viu un moment en què la creació d’aquest museu no es concep com un problema, sinó com un acte de justícia. Per això, parlem amb Raquel Tamarit, alcaldessa de Sueca, per conèixer com s’ha gestat el projecte i què significa per a la capital de la Ribera Baixa.

-S’inaugura el Museu Joan Fuster l’any que fa 25 anys de la seua mort. És una coincidència?

-No és coincidència, ha estat buscat. Hem de tindre en compte que per arribar a obrir el Museu s’han hagut de superar molts entrebancs. A més, Sueca és un poble menut i ens pressuposa un esforç important, per això hem anat com les formiguetes, poquet a poquet. Del Museu en si queda per fer alguna cosa, però com enguany era el 25 aniversari de la mort de Fuster, no volíem deixar passar la data i per això l’obrim ara. De juny a setembre tancarem el Museu per poder fer l’obra que ens queda per fer a l’Espai Joan Fuster. Però l’hem obert perquè pensàvem que ja havíem esperat massa.

 

-Fa 22 anys que la Generalitat i l’Ajuntament signaren el conveni per convertir la casa en museu. Per què ha tardat tant?

-La propietària de la casa és la Generalitat i el conveni la cedia a l’Ajuntament. Eixe conveni ha estat -per dir-ho d’una forma suau- una mica abandonat. En un primer moment la Generalitat es va implicar, a la seua manera, però sí ho va fer. De fet en la casa Fuster hi ha hagut una persona en comissió de serveis fins al curs 2010-2011, i el govern era el mateix, el del PP. A partir d’eixe curs decidiren no enviar a ningú en comissió de serveis. L’Ajuntament va destinar aleshores una persona de la casa perquè se’n fera càrrec, que va ser Toni Carrasquer. Ara, després de molt de temps, hem aconseguit que la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport torne a destinar una persona en comissió de serveis. La Generalitat fins i tot ha fet allí obres: aire condicionat, ha reparat goteres… però fins ara mai no s’hi havia implicat. Hem estat a soles.

 

-Per tant, el canvi polític la Conselleria de Cultura s’ha notat?

-Una de les primeres coses que férem fou anar a parlar amb el conseller Vicent Marzà i el Secretari Autonòmic de Cultura, Albert Girona, i com a mínim ens obriren les portes i els braços i s’oferiren a col·laborar amb nosaltres. En un primer moment amb eixa comissió de serveis, però esperem que la col·laboració siga més ampla.

 

-El Museu és fruit de la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca, la Generalitat Valenciana, la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i la Biblioteca de Catalunya. En què consisteix aquesta darrera?

-La Biblioteca de Catalunya és la propietària de la correspondència de Fuster. Aleshores vam arribar a un conveni mitjançant el qual la Biblioteca de Catalunya ens cedia aquella correspondència perquè la digitalitzàrem i enviàrem una còpia digitalitzada a la Biblioteca.

 

-Realment, què vol mostrar el Museu? 

-El Museu vol fer una tasca pedagògica. Sobretot està adreçat a totes aquelles persones que no van conèixer Fuster perquè puguen aproximar-se a la seua figura. Jo diria que no és un espai per a erudits, sinó que volem fer del Museu un espai divulgatiu que done a conèixer Fuster des de la vessant intel·lectual però també des de personal. Eixa doble vessant fusteriana és la que pretén mostrar el Museu. De fet, hi ha tallers didàctics per apropar la figura de Fuster des dels més menuts fins als universitaris.

 

-Sueca li devia a Fuster aquest museu?

-Crec que si hi ha un suecà que ha pregonat que era suecà allà on ha anat eixe és Joan Fuster. Moltes vegades dic que Fuster feia suecanisme. Ell era conegut com l’homenot de Sueca, i és que ell mai va abandonar el seu poble. I crec que Sueca li devia aquest Museu. Perquè, a banda d’això, Fuster va ser molt generós amb el seu poble: ens deixà a les institucions públiques tota la seua biblioteca, les obres… Fuster va fer de suecà i va ser molt generós amb el seu poble, i això n’hi ha ben pocs que ho puguen dir. De fet, el que tenim en el Museu, la gran majoria de peces són coses que deixà ell, no hem hagut d’anar a buscar-les. Això és molt important, i el seu poble estava en deute en ell.

 

-El dia 25 s’inaugura el Museu i el 26 ja podrà visitar-se. Quina resposta espereu del públic?

-Hi ha molta gent que en tenia moltes ganes. Crec que serà una cosa important per al poble perquè hi ha molta gent interessada. Dels tallers didàctics està previst que fins a juny passen 600 escolars de Sueca pel Museu, i a partir d’octubre ja estaran oberts els tallers a totes les escoles. Pel que fa als visitants, moltíssima gent ens ha dit que vol vindre, gent de la comarca, de Catalunya, de les Illes… Vull fer un agraïment molt especial a totes les persones que m’han precedit perquè jo tindré l’honor d’inaugurar el Museu Fuster, però s’ha de tindre en compte que això ha sigut una feina que s’ha fet a poquet a poquet al llarg de molts anys. Totes eixes persones que m’han precedit a mi o que han precedit al regidor de Cultura tenen un mèrit importantíssim: l’alcalde anterior, Salvador Campillo, l’anterior, Joan Baldoví, i el regidor de Cultura, Josep Navarro, que es van deixar la pell per a que hui poguérem inaugurar-lo.