Recomanable

Amb molt de gust vos recomane, en primer lloc, una visita al MUVIM on, fins al proper març, es pot visitar l’exposició «Mare dels Desemparats», amb escultures i pintures procedents de la Basílica de la Patrona, de la Seu i d’altres llocs de la ciutat, així com documents –de medievals fins als temps més recents– en què podreu contemplar la influència socioreligiosa que detenta la Patrona així com comprovar l’apropiació que de l’esmentada devoció en fa el poder polític valencià. Un bon exemple de col·laboració entre entitats culturals i eclesials.

Per altra banda, cal felicitar la Delegació Diocesana de Litúrgia de l’Arquebisbat, en el seu apartat dedicat a la música, perquè ha remés a totes les seues parròquies uns fulls amb suggeriments de cants propis per a l’Advent i en el recull apareixen tres lletres amb la corresponent notació musical que, amb la mateixa melodia, es poden cantar en castellà i en valencià, així com les respostes dels salms dels diumenges d’Advent. A poc a poc anem fent el camí de la normalització; ara cal que les comunitats cristianes, en celebrar l’eucaristia, els empren.

També és recomanable llegir el número 243 de Quaderns de Pastoral editat per Edicions de la Facultat de Teologia de Catalunya. En primer lloc hi apareix un informe sobre l’Església catalana: present i futur, elaborat per diversos autors que, parlant de l’Església a Catalunya jo subscriuria per a l’Església del País Valencià –amb poques diferències– i que tanquen amb una sèrie de propostes d’actuació que ben bé podrien ser el resultat de la feinada que es va fer l’any passat al bisbat de València i que es vol continuar ara. Sols una mostra de les propostes: el primer objectiu d’una comunitat cristiana no pot ser la formació, sinó la missió. El darrer missatge de Jesús ressuscitat és aquest: «Aneu i feu deixebles tots els pobles» (Mt 28,19) Cada membre de l’Església ha de ser, doncs, com afirma l’Evangelii gaudium, un deixeble missioner. També hi apareix un apartat bibliogràfic sobre un llibre d’Alphonse Borras, que va impartir una conferència als preveres valencians el passat curs; el llibre parla del problema de la manca de sacerdots i no recomana la solució de «fer venir capellans de fora, amb totes les dificultats que comporta la inculturació».

Deixe com a últim referent l’elecció del nou secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola; supose que els bisbes deuen haver pensat de triar el millor per a aquest càrrec, que ha recaigut en monsenyor Luis Javier Argüello, bisbe auxiliar de Valladolid, i cal pensar que l’home procurarà enllestir la seua feina amb bona voluntat i esperit de servei. Ara bé, no sembla massa encertat que li calga corregir i rectificar unes afirmacions fetes en la seua primera compareixença pública amb el càrrec sense estrenar. Que millore, com necessita millorar, en general, la capacitat d’informació dels bisbes amb el poble; els costa fer-se entenedors i parlar de manera més planera, com ho sol fer el papa Francesc.