Reculada poblacional en alguns territoris del País Valencià

Al llarg dels primers vint anys del segle actual, entre 2000 i 2020, el País Valencià ha incrementat quasi un 23% la seua població (més de 936.000 persones). A la base d’aquesta dinàmica positiva, considerant de manera global les dues dècades, hi ha una no excessivament intensa aportació positiva del creixement vegetatiu (més naixements que defuncions) i principalment una arribada neta de població d’altres indrets (més immigracions que emigracions). Ara bé, més enllà d’aquesta foto general, allò destacable és la presència de grans disparitats tant en el sentit com en els ritmes de les variacions de població a escala comarcal i municipal, com queda palés en la taula que acompanya el text. Vista la situació, s’entén que un dels fenòmens que més preocupa la societat, i que també va fent-se un lloc en l’agenda pública, siga la pèrdua de població d’alguns territoris del nostre país. L’atenció prestada al número 471 de juliol-agost de la revista Saó n’és una mostra. Això passa en huit comarques (una de les quals amb pràcticament un estroncament poblacional), totes elles ubicades en la part interior de la zona nord i centre del nostre país: els Ports, l’Alt Maestrat, l’Alt Millars, el Racó d’Ademús, els Serrans, la Plana d’Utiel-Requena, la Vall de Cofrents-Aiora i la Canal de Navarrés. Si hi afegim les set comarques amb un creixement poblacional positiu però reduït (la ciutat de València n’és un cas particular dins aquest grup), hi completem aqueixa franja interior de la qual parlem.

S’hi pot apreciar que es tracta d’un problema patit especialment pels municipis menuts, principalment per aquells que dins d’un model territorialment desequilibrat com el nostre es troben allunyats de les àrees urbanes i de la part del territori on es concentra l’activitat econòmica. Al 2020, el Comité Econòmic i Social del nostre país va elaborar l’Informe sobre el Medio Rural on identificava l’existència de 171 municipis en risc de despoblament. Com s’aprecia a la taula, mentre que hi ha comarques on la major part de municipis i de la població comarcal es troba dins la categoria de municipis en risc de despoblació, quelcom molt estés entre les comarques amb reducció poblacional, n’hi ha d’altres que presenten una dualitat interna (com per exemple l’Alcalatén, l’Alt Palància i el Comtat), a més a més d’un tercer grup comarcal no afectat per aquesta ferida.

Es tracta d’un problema que presenta múltiples dimensions, que és tremendament complex de resoldre i que fins i tot ha estat estimulat (directament o indirecta) per unes polítiques generadores d’un creixement territorialment desequilibrat, com ha destacat Artur Aparici en aquesta mateixa revista. No pretenc ara fer un repàs exhaustiu de les causes i els elements que acompanyen aquest problema, però voldria destacar-ne tres: d’una banda, que la despoblació va de la mà d’una desvinculació del territori (total o parcial, segons el cas) d’una part de la població més jove, amb el corol·lari de l’envelliment de la població; d’una altra, que alhora aquesta desvinculació territorial és protagonitzada en major mesura per part de les dones (les «dones de poble», de les quals ja fa més de deu anys ens va parlar Josep Pérez Soriano), amb el resultat d’una masculinització de la població d’aquests territoris; i això completat, en tercer lloc, amb el fet que la manca d’oportunitats laborals i de vida amb uns mínims de dignitat és un factor que acompanya els dos anteriors. Sense bastants joves, sense dones suficients (quelcom estretament connectat amb deficiències destacades en matèria d’igualtat de gènere en aquests territoris), sense una reactivació econòmica i laboral i sense un canvi decidit del model territorial del nostre país, en la direcció d’un model més equilibrat i on s’estimulen uns vincles entre els territoris rurals i els urbans, no aturarem la dinàmica descrita.

Aquest contacte entre territoris rurals i urbans és una peça clau per a trencar la dinàmica descrita. I això per molts motius, entre més, perquè propicia tant la conscienciació al voltant de les desigualtats de gènere existents com el desenvolupament de projectes per combatre-les. Ara bé, un contacte que ha d’acompanyar-se de l’existència de persones grandioses (dones i homes) i del sorgiment d’organitzacions, unes i altres vinculades al territori i amb voluntat i capacitat d’engegar i potenciar les transformacions socials i econòmiques necessàries per a canviar-ne la tendència. Això es pot apreciar amb bastant claredat en el documental Nosotras las mujeres. Una aportación imprescindible al desarrollo del mundo rural, realitzat per l’associació Mujeres por Derecho de Requena. I posat que parlem de persones grandioses vinculades al territori i al mon rural, i que al seu torn han estat peça clau en la seua transformació, hui cal destacar Ferran Zurriaga i Agustí, mort fa unes setmanes (ben a prop de la fi de 2022). Durant dècades, Ferran ha fet tàndem amb Pepa Llidó i ha portat endavant una tasca de les que deixen petjada al Camp de Túria, al conjunt del país i als qui hem tingut el goig de compartir-hi alguns projectes i activitats.