La revista degana en valencià

Recuperant el millor de la poesia valenciana

La línia d’edició i reedició d’obres encetada per l’Institut Alfons el Magnànim des del canvi de mans de govern –i polèmic canvi de mans de la direcció, també– continua a bon vent i ens dóna una altra bona notícia per a la recuperació de peces clau de la literatura valenciana. És cosa d’agrair. Aquest 2018 havien arribat ja el Tirant lo Blanch o la Crònica de Pere Antoni Beuter, entre d’altres. Ara podem afegir-hi també la fonamental Antologia de poetes valencians que Eduard J. Verger va publicar als anys huitanta. Aleshores organitzada en tres parts (segles XIV-XVIII la primera, segle XIX la segona i segle XX la tercera i més gran), ara es torna a estampar en un primer volum que arreplega i reorganitza els poetes dels segles XIV-XVIII i els del XIX, tots dos períodes junts.

I és una gran notícia, déiem, perquè Verger no només selecciona i anota, sinó que també «s’ha aprofitat l’avinentesa», apunten des de l’editorial, «per a afegir a la tria prop d’una desena d’autors que anteriorment havien restat exclosos, a més d’altres lleus modificacions imprescindibles a causa del temps transcorregut”. Bons retocs que aporten un plus a una obra per si valuosa, en tant que recull i exposa de manera panoràmica el millor de la producció poètica valenciana. Una selecció gens fàcil de fer que, a més a més, va acompanyada d’un bon estudi introductori.

Fou Eduard J. Verger, de fet, uns dels primers a apuntar, en la introducció al volum del XIX, el valor de la poesia d’alguns dels autors de llavors, més enllà de jocfloralismes reiterats per tots els estudiosos. És a dir, que fou un precursor en l’estudi desacomplexat i antitòpic de la poesia del XIX, molt mediatitzada pels tòpics renaixencistes però també productora de papers més diversos i lleugers, en la línia que Bécquer imposava a la poesia castellana del moment.

És una bona notícia, hi insistim, i sobretot per al lector poc especialitzat que busque fer els primers passos en la poesia valenciana, o bé per al docent àvid d’un corpus general i organitzat temporalment.