Recuperant la línia de defensa republicana XYZ

El dia 15 d’abril de 1938, les tropes franquistes entraven a Vinaròs i es tallava en dues la zona republicana. Dos dies després d’arribar a la mar ja es disposaven a ocupar una franja de terreny que transcorria entre Peníscola, la Salzadella, Tírig i Catí. Aquest era l’inici de l’ofensiva cap a València. Els republicans es van veure desbordats per l’ofensiva, i el 6 de maig l’exèrcit  rebel ja es trobava prop de les Coves de Vinromà i Albocàsser.

Els responsables de l’exèrcit republicà es van centrar en les fortificacions, decidits a defensar la ciutat de València i el centre industrial de Sagunt, i van començar a construir diverses línies fortificades que pogueren parar l’avanç dels adversaris.

La més representativa d’aquestes fortificacions és la Línia XYZ, un sistema de trinxeres i búnquers en la qual van treballar durant 11 mesos més de 14.000 persones. L’inici es troba a Almenara i arriba, travessant la serra d’Espadà, la comarca de l’Alt Palància i les muntanyes de l’interior de la província de Terol fins a Santa Cruz de Moya, a Conca. També és coneguda com Línia Matallana, perquè va ser el general Manuel Matallana l’encarregat de dissenyar-la. Aquesta fortificació va parar l’ofensiva franquista fins al final de la guerra.

Fa unes setmanes es presentava a Castelló de la Plana una ruta turística que abraça els 150 quilòmetres de la línia fortificada. El projecte ha estat impulsat per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, l’Agència Valenciana de Turisme i el Grup d’Història Local i Fonts Orals de la Universitat Jaume I, que pretenen convertir la Línia XYZ en un museu a l’aire lliure on els visitants puguen imaginar el conflicte bèl·lic.

El secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, va manifestar durant la presentació que aquesta línia de guerra aspira a ser «una línia de pau posada en valor per poder ser explotada turísticament».

Nosaltres ens hem posat en contacte amb l’escriptor i periodista Nel·lo Navarro, profund coneixedor dels temes de la Guerra Civil de la zona, que ens adverteix d’un possible perill, que de vegades presenten aquestes iniciatives: «els ajuntaments intenten posar en valor les restes bèl·liques que tenen al terme, les restauren, les publiciten i durant un temps organitzen excursions que atrauen visitants fins que, a poc a poc, l’eufòria inicial decau ja que aquestes restauracions no tenen el suport d’un centre d’interpretació que els done vida». Una altra de les qüestions que ens planteja Nel·lo Navarro és la manipulació que es fa sobre l’autèntic transcurs de la línia: «s’ha manipulat i es manipula el traçat de la XYZ per a vendre projectes de recuperació de restes fets a pobles per on no passava aquesta línia de defensa republicana».

Per últim, li preguntàvem si no s’havia arribat massa tard a posar en valor aquesta línia i ens deia que «si les coses es fan bé, amb rigor històric, encara estem a temps de recuperar una part del patrimoni de la Guerra Civil que queda, però aquesta recuperació no es pot fer amb criteris d’historiografia militar. La Guerra Civil va ser una lluita de classes, i recuperar el patrimoni militar exclusivament es jugar a soldadets. I, al remat, els soldadets que guanyen, ja se sap quins són…».

Doncs, esperarem a veure’n els resultats.